Cultura i Pantalles
Un dels textos amb els quals han treballat els investigadors de la UAB
Foto: Un dels textos amb els quals han treballat els investigadors de la UAB | Pere Francesch / ACN
Llengua

Les 'Homilies d'Organyà' ja no són el llibre més antic escrit en català

Temps de lectura: 2 minuts
Un dels textos amb els quals han treballat els investigadors de la UAB
Foto: Un dels textos amb els quals han treballat els investigadors de la UAB | Pere Francesch / ACN

Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el ‘Llibre dels jutges’, conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080 i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català.

Per què és important? Els resultats de l’estudi aporten una visió nova sobre l’origen del català, amb noves descobertes sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara i els personatges que els van crear.

  • Els investigadors situen el moment de la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV.

Al detall: Els investigadors de la UAB han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.

  • Una de les conclusions més importants és que la còpia del ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que es creia fins ara.
  • L’hauria realitzat probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i el text s’hauria vist afectat per l’incendi d’aquesta canònica el 1090.
  • Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del ‘Liber iudicum’, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.

En profunditat: Alturo i Alaix han elaborat una relació dels que consideren ser els primers trenta escriptors del català preliterari.

  • La llista, encapçalada per sant Pacià, compren altres noms com el canonge Adanagell de Vic, el diaca Egfred de Barcelona o Ramon de Cabó.
  • D’entre els nous manuscrits, destaquen figures com l’abat de Santa Maria d’Alaó, a qui li atribueixen el jurament de Radolf Oriol, Pere Jofre, qui hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet o Bernat d’Ortoneda, canonge i notari públic d’Organyà.
  • L'estudi també fa referència a les primeres dones alfabetitzades, com la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya.
Etiquetes: Llengua Cultura