Les mares de famílies monoparentals no poden acumular dues baixes per maternitat

El Tribunal Suprem ha sentenciat que una mare de família monoparental no pot gaudir d'una doble baixa per maternitat.

Per què és important? D'aquesta manera, l'alt tribunal unifica doctrina, ja que fins ara diversos tribunals havien dictaminat a favor que les mares en aquesta situació, com ara poden ser les solteres o vídues, acumulessin la seva prestació i la que correspondria a l'altre progenitor.

Els motius: El Suprem argumenta que l'actual legislació espanyola no preveu aquest doble permís a les famílies monoparentals i que tampoc contradiu la normativa europea i internacional. 

• Segons la sala social, el règim de prestacions de la Seguretat Social l'ha de configurar el legislador, i recorda que fa poc el Senat va rebutjar una esmena a la llei que pretenia legislar en aquest sentit.
• A més, la sentència raona que el legislador és qui ha de ponderar els diversos interessos en joc com la corresponsabilitat en la cura del fill, l'interès del menor i l'interès del progenitor, i ha de decidir al respecte la solució més convenient.

A la pràctica: El Suprem estableix així que les mares de famílies monoparentals només poden gaudir d'una baixa de 16 setmanes.

D'on venim?

• El cas deriva del naixement el juny del 2019 d'una nena a Biscaia. La mare va tenir permís de maternitat fins al 5 d'octubre i va demanar allargar-lo fins a finals de novembre per comptar amb les 8 setmanes que li correspondrien a l'altre progenitor si existís. La Seguretat Social li va denegar el permís, i un jutjat social de Bilbao va confirmar la denegació.
• Això no obstant, l'octubre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc li va reconèixer el dret tenint en compte l'interès superior del menor. Però la fiscalia va recórrer la decisió al Suprem, que ara ha donat la raó a la Seguretat Social.

Tanmateix: La sentència compta amb el vot particular discrepant de dos magistrats.

• Els jutges Ignacio García-Perrote i Rosa Maria Virolés argumenten que l'interès del menor passa per sobre dels altres i que és "primordial", com passa en altres situacions.
• Tot i això, el Suprem conclou que l'interès del menor s'ha de ponderar juntament amb altres interessos.