Món Global
Líders de la UE i dels països dels Balcans a Tirana, Albània
Foto: Líders de la UE i dels països dels Balcans a Tirana, Albània | MALTON DIBRA / EFE
Geopolítica

Europa busca seduir uns Balcans cada cop més inestables

Líders de la UE i dels països dels Balcans a Tirana, Albània
Foto: Líders de la UE i dels països dels Balcans a Tirana, Albània | MALTON DIBRA / EFE

L'aparell polític de Brussel·les es va traslladar aquest dimarts a Tirana, la capital d'Albània, amb un objectiu clar: seduir els països dels Balcans occidentals i allunyar-los de la influència russa i xinesa.

Per què és important? És el primer cop que se celebra una cimera d'aquest tipus a la mateixa regió dels Balcans.

  • La regió està en el punt de mira de Putin i és especialment vulnerable a les ingerències estrangeres i a la inseguretat alimentària i energètica. 

D'on venim? Històricament, els Balcans han estat el polvorí d'Europa.

  • Des de l'esclat de la Primera Guerra Mundial a principis del segle XX fins a la desintegració de Iugoslàvia als 90, la regió ha patit regularment esclats de violència i inestabilitat política.

Què són els Balcans Occidentals?

  • Avui dia, aquest grup l'integren els països de la regió que encara no formen part de la Unió Europea.
    • Són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia.
    • S'exclouen Eslovènia, Croàcia i Hongria, que ja formen part de la UE.
  • Són nacions petites amb moltes diferències culturals i religioses. Es troben sota la influència directa d'Europa, Rússia i Turquia. Xina s'ha afegit a aquest joc amb inversions milionàries.

Els protagonistes: La Unió Europea s'ha bolcat en la reunió de Tirana. Hi han estat presents:

  • Els caps d'estat de diversos països membres com: Emmanuel Macron (França), Olaf Scholz (Alemanya), Antonio Costa (Portugal) o Giorgia Meloni (Itàlia).
  • Els representants de la Unió com: Josep Borrell (Cap de la diplomàcia), Charles Michel (Consell Europeu) i Ursula von der Leyen (Comissió Europea).

Què han decidit? La cimera ha acabat amb nombroses promeses i crides al compromís.

  • La UE destinarà 1.000 milions d'euros a llars i empreses vulnerables per fer front a la pujada del preu de l'energia i en inversions en energies renovables.
  • S'arribarà a un compromís amb les operadores per reduir els preus del roaming i s'inclourà les universitats de la regió en el programa Erasmus.
  • Però també demana als Balcans un major control sobre la ruta migratòria que creua el territori, una de les vies més perilloses per entrar a Europa.

Tot i això: Brussel·les alerta que aquesta és una carretera de doble sentit. Països com Sèrbia, Bòsnia o Kosovo, aquests dos últims volen accedir a l'estatus de candidat, han de realitzar "reformes estructurals" de lluita contra la corrupció i drets socials.

Què han dit?

  • "Estar al costat de la UE és un signe clar d'orientació estratègica, ara més que mai, quan Rússia endureix la seva guerra d'agressió contra Ucraïna", assegura el document final de la cimera.
  • "Ara és temps d'avançar i oblidar les confrontacions”, ha insistit Josep Borrell.
  • “Brussel·les és una simfonia i els Balcans són rock and roll... Això és molt menys avorrit, per això estan tan contents de ser aquí”, ha dit Edi Rama, primer ministre d'Albània i amfitrió de la cimera.

Les tensions: El president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, un dels actors claus de la regió, va anunciar que no assistiria a la trobada per la presència del primer ministre kosovar, a qui va anomenar "escòria terrorista". Finalment, va fer acte de presència.

  • “Coneixem les nostres obligacions amb el camí europeu” però “Sèrbia és un país independent i defensa els seus interessos”, afirmà.
  • Sèrbia no reconeix Kosovo, que va declarar la seva independència el 2008.
  • Els últims mesos han estat marcats per diversos tires-i-arronses entre tots dos països i el fracàs de la UE com a mediadora en el conflicte.
  • Sèrbia ha estat l'únic país de la regió contrari a sancionar Rússia. 

 

 

Categoria: Món Global