La política covid zero de la Xina sucumbeix i la por a noves variants sacseja el tauler

La República Popular de la Xina ha anunciat aquesta setmana les primeres mesures de relaxació de restriccions davant de la covid-19 coincidint amb una explosió de casos que ha estès el neguit internacional, amb impacte per als ciutadans xinesos que arribin a casa nostra.

Per què és important? Coincidint amb l’inici de la pandèmia al gegant asiàtic ara fa tres anys, l’impacte sanitari que pugui tenir el canvi d’estratègia suposa un risc per a la resta de països per la possible aparició de noves variants; alguns ja han mogut fitxa per intentar minimitzar-lo, Espanya entre ells.

El més nou: El president xinès ha demanat unitat i un esforç extra als seus ciutadans al seu discurs per commemorar l'Any Nou mentre el país entra "en una nova fase" contra el virus. "Encara és un moment de lluita, tots perseveren i treballen dur, i la matinada ha de venir", ha animat.

Background: La forta opressió del règim de Xi Jingping a la seva població va aixecar una onada d’indignació que ha obligat al líder xinés a renunciar a la seva política de covid zero.

• Un exemple de la intransigència del país amb la transmissió de contagis és l’aïllament obligatori de casos confirmats en edificis amb tanques blaves de dos metres. També va transcendir que les autoritats separaven dels seus pares nens afectats pel virus.
• Un d’aquests blocs residencials, concretament de la regió autònoma de Xinjiang, va patir un incendi que va provocar la mort de deu persones que s’hi trobaven confinades.
• Els fets van indignar la massa social i les protestes (algunes violentes) contra les fortes mesures sanitàries es van estendre per importants ciutats com Pekin i Shanghái, tot demanant la dimissió de Xi Jingping. Les autoritats van detenir diverses persones.
• Tot plegat mentre l’estratègia fracassava davant dels successius brots de la variant òmicron que batien tots els rècords de casos de la pandèmia, inclosos els registres dels primers mesos del 2020 amb l’esclat de la crisi sanitària.

A la pràctica: El país ha anunciat que deixarà d’exigir als seus ciutadans tornats de l’estranger que facin quarantena, cosa que animarà molts d’ells a viatjar a altres països després de gairebé tres anys amb fortes restriccions. També ha acabat amb els cribatges massius i ha tancat els centres oberts a peu de carrer per fer-se test PCR.

En xifres: El darrer mes de desembre, les autoritats sanitàries xineses han informat de més de 800.000 casos i 787 morts relacionades amb la malaltia. Des de l’inici de la pandèmia, són gairebé 4 milions i mig de casos i més de 16.000 morts oficials.

Quins països han adoptat mesures? Alguns països han anunciat que demanaran als viatgers procedents de la Xina un test negatiu per entrar-hi; alguns abans de pujar a l’avió i d’altres ja en terra i, en cas positiu, no permitirán volar o exigirán quarantena.

• El Japó ho farà a partir del 30 de desembre, Taiwan des de l’1 de gener i els EUA des del dia 5. Mesura que també han anunciat Austràlia, l’Índia, Taiwan, Corea del Sud, Malàsia…
  
• Itàlia també ho farà després de constatar l’encert de la mesura amb les dades d’alguns dels seus aeroports que ja seguien aquest sistema: gairebé la meitat dels passatgers que arriben al país italià estan infectats, segons el Ministeri de Sanitat.
• La Unió Europea ha descartat adoptar una mesura conjunta i confia en el bons nivells de vacunació de la població. L’Organització Mundial de la Salut ha expressat la seva preocupació, en la línia de molts altres països.

A Espanya:

• El govern espanyol ha decidit aquest divendres exigir la pauta de vacunació o farà un test a l’aeroport als viatgers de la Xina; també els pot prendre la temperatura. Ho fa des d’aquest 31 de desembre. Prèviament,  havia dit que esperaria a conèixer la decisió de la Comunitat Europea.
• El Ministeri d’Exteriors ha advertit que el canvi d’estratègia de les autoritats xineses ha produït un augment “molt considerable” de contagis, motiu pel qual ha demanat precaució a l’hora de viatjar-hi.
• La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha assegurat que "la principal preocupació" és la possibilitat que puguin aparèixer noves variants a la Xina "no controlades".

A Catalunya: La presidenta del Comitè científic assessor per la covid-19, Magda Campins, ha descartat aplicar més restriccions contra la covid-19 en l'actual escenari. 

• En declaracions a Catalunya Ràdio, ha coincidit amb el Departament de Salut que el que cal és fer tests d'antígens a tots els viatgers de la Xina, als que donin positiu una PCR i seqüenciar per tal de detectar si sorgeix una nova variant. 
• Ha reconegut que si això passa, aquesta "acabarà circulant per tots els països" per molts controls que es facin. Tot i això, ha dit que la situació a Europa és molt diferent que en anteriors onades i que hi ha molta població immunitzada. 

Per acabar: També preocupa la manca de dades i de transparència per part del règim de Xin Jingping. Alguns dels experts del país preveuen un “tsunami epidèmic” les properes setmanes, amb molts més casos greus i hospitals hipertensionats fins que la situació se normalitzi cap al març.