Putin i Zelenski: un any de guerra de lideratges

Europa està d’aniversari tràgic. Aquesta mateixa setmana d’ara fa un any, Rússia va començar una operació d’invasió d’Ucraïna. I el món segueix cada gest i cada paraula dels dos màxims personatges del conflicte, el president rus Vladímir Putin i el seu homòleg ucraïnès Volodímir Zelenski.

Per què és important? La guerra ha provocat la mort de més de 100.000 soldats i uns 8.000 civils, i ha impactat en l’economia de gran part del món, amb una inflació generalitzada de preus que ha obligat a posar en marxa mesures anticrisi per la vulnerabilitat de les famílies quan l’economia encara es recupera de les restriccions per la covid.

D’on venim: L’ofensiva total russa va situar el veterà Putin (ara té 70 anys) contra el novell en política Zelenski (de 45 anys).

• Quan es va produir la invasió russa de Crimea el 2014, un dels últims esdeveniments que ens recordaven que el conflicte encara era latent, Zelenski es dedicava exclusivament a la seva carrera com a actor i productor de comèdia. La seva popularitat li va permetre guanyar les eleccions i arribar a la presidència d’Ucraïna l’any 2019 i no ha estat fins al febrer del 2022, amb l’esclat de la guerra, que ha estat conegut internacionalment.
• D’altra banda, Putin va presidir la Federació de Rússia del 2000 al 2008 i ho fa des del 2012 fins a l’actualitat, així que no necessitava carta de presentació: ja era conegut abans del conflicte i el seu lideratge gaudia de cert reconeixement internacional, malgrat el seu autoritarisme que també li genera certa oposició, com és natural.

Volodímir Zelenski:

• El president ucraïnès juga la carta del lideratge moral. Es recolza en una retòrica d’apel·lació contínua als valors universals i a la llibertat,  missatge que transmet pel món compareixent en incomptables parlaments nacionals i mitjans de comunicació internacionals. 
• Insisteix en el deure del poble d’Ucraïna de resistir moralment i física davant de l’invasor, una predisposició que també expressa amb la seva roba, d’aparença militar. Així mateix, les decisions tècniques sobre la guerra les deixa al general Zaluzhny, que ha dirigit les operacions de l’exèrcit amb un notable èxit.
• El suport de la població del país a Zelenski ha crescut fins al 91%, mentre els estats europeus li envien armament gairebé sense oposició.

Vladímir Putin:

• Segueix exercint el seu lideratge autoritari que li ha permès modelar Rússia al seu gust, fins al punt de modificar la Constitució del país per tal d’allargar la seva presidència. La seva força resideix en el poder d’aïllar i manipular la població, presentant-los Ucraïna com a part del seu territori i demonitzant Occident.
• Alhora, la seva implicació en la guerra és cabdal: ell va anunciar-la com a una “operació militar especial” i l’ha dirigit amb ordres concretes sobre les tècniques militars. Ningú no li qüestiona el lideratge ni les decisions, que han arribat a comportar fins i tot la destitució de generals (el general Surovikin, qui va ser el responsable màxim de les operacions a Ucraïna, n’és un exemple).
• A conseqüència de la guerra i la imatge que en dona, el suport intern del qual gaudeix ha crescut del 69% al 83% actual.

Tanmateix: Ambdós estils de lideratge presenten problemes.

• La petició contínua de Zelenski de més i més modern material militar podria provocar la temuda escalada armamentística per part de Rússia, o que els països que l’hi envien se n’acabin cansant sense una victòria a curt o mitjà termini.
• Quant a Putin, el seu autoritarisme i rigidesa a l’hora d’executar les decisions ha provocat errors tàctics que costen al seu exèrcit un nombre important de baixes. Ningú no el critica de forma realista, ensorrant la possibilitat de millorar els procediments tàctics i estratègics.

Què diuen? Luis Ángel Díaz Robredo, professor expert de la Universitat de Navarra, ho valora així en un article publicat a ‘The Conversation’.

• Els dos mandataris saben aprofitar les característiques del seu lideratge. Un, basat en la creació de carisma personal i capacitat per involucrar en el conflicte els altres apel·lant a l’empatia, l’esperit de solidaritat i de justícia universal; l’altre, transmetent una visió de fortalesa, experiència com a dirigent i determinació que li assegurin el control i suport del seu país fins a la victòria”.
• “Les actituds dels dos dignataris no deixen entreveure canvis en els seus estils. Les recents declaracions dels dos es mantenen en les mateixes postures que ara fa un any. Veurem com el pas del temps afectarà cadascun d’aquests lideratges contraposats”.

Què esperar? La guerra s’ha encallat per les dues bandes i no sembla que a curt termini pugui caure algun territori a favor d’un exèrcit o d’un altre.