La UE ha pagat 53 milions d'euros a més de 300 funcionaris que no hi treballen

Una investigació del diari Ara ha posat a la llum que la Unió Europea ha pagat des del 2015 més de 53 milions d'euros a 309 funcionaris que ja no treballen a les institucions públiques europees. 

Què en sabem? Cada extreballador ha rebut de mitjana uns 8.227 euros al mes, tot i que alguns arriben a embutxacar-se 20.000 euros mensuals sense fer res. 

• La major part dels beneficiats, fins a 177, són assistents, que des del 2015 han rebut 22,1 milions d'euros i una mitjana de 6.171 euros al mes. Els 132 treballadors restants són administradors, que han percebut 10.984 euros mensuals de mitjana i han sumat una despesa total de 31,5 milions d'euros a les institucions. 

En detall: La institució que compta amb més beneficiats és la Comissió Europea, que al llarg dels últims vuit anys ha destinat 31 milions d'euros a 174 empleats.

• A continuació apareix al Parlament Europeu, amb una despesa de 9,2 milions d'euros per a 58 funcionaris.
• El Consell de la Unió Europea ha invertit 7,1 milions d'euros en un total de 36 treballadors.
• La resta d'institucions que han efectuat pagaments d'aquests tipus són el Servei Europeu d'Acció Exteriors, el Comitè Econòmic i Social Europeu, el Comitè Europeu de les Regions, l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la UE, el Tribunal de Comptes Europeu, el Centre de Traducció de la UE, l'Agència Europea del Medi Ambient i l'Oficina Comunitària de Varietats Digitals.

El motiu: Segons han detallat fonts al diari, la figura amb què es bateja aquesta beneficència és la "d'excedència per interès de servei".

• La UE nega que sigui equiparable a una prejubilació. S'hi pot acollir personal que, com a molt aviat, li quedin cinc anys per arribar a l'edat de jubilació i que hagin prestat serveis a les institucions europees durant almenys deu anys.
• Les mateixes fonts asseguren que el motiu principal pel qual existeix aquest col·lectiu és "la ràpida implementació de les noves tecnologies" i les "dificultats" que tenen alguns funcionaris per "adaptar-se a un entorn sense paper i totalment digitalitzat en un termini oportú adequat".
• És a dir, que quan la institució creu que formar un empleat amb pocs anys laboral en un entorn modernitzat requereix "una inversió desproporcionada", opta per prescindir del treballador però mantenint-li el sou. Alhora, se'l substitueix per un altre empleat amb les competències necessàries.

Context: El diari Ara ha publicat aquesta notícia després d'haver fet una petició de transparència als òrgans comunitaris.