Opinió
Oriol Junqueras i Vies
opinió

Contenir la inflació sense atur, un altre repte

Deia a l’anterior article que la política monetària expansiva, empesa per sortir de la crisi dels anys 2008 al 2012, podia veure compensat el seu risc inflacionari amb el canvi tecnològic. Tanmateix, hi ha dos fenòmens imprevistos que han impedit aquesta compensació. Primer, els confinaments necessaris per fer front a la Covid, que van trencar les cadenes globals de subministrament. I, tot seguit, la invasió russa d’Ucraïna, amb el consegüent xoc energètic. De manera que la demanda més grossa induïda monetàriament no s’ha trobat amb una major oferta derivada del canvi tecnològic -com hauria estat desitjat i, fins i tot, previst-, sinó al contrari. Com a conseqüència, la inflació ha escalat a nivells mai vistos des de feia dècades.

Un cop comprovat que la pujada de preus no ha estat puntual i transitòria, les autoritats monetàries han començat a apujar els tipus d’interès, tot esperant un alentiment de l’activitat econòmica que ajudi a contenir la inflació sense generar atur. Cosa gairebé impossible. Per això, i malgrat que de moment els preus han reduït el seu ritme de pujada sense afectar negativament l’ocupació, cal estar amatents al primer senyal d’alarma i disposar d’eines per minimitzar el cost social que suposaria un atur disparat.

Les autoritats monetàries han començat a apujar els tipus d’interès, tot esperant un alentiment de l’activitat econòmica que ajudi a contenir la inflació sense generar atur. Cosa gairebé impossible.

La recaptació més gran que té l’Estat via impostos indirectes -“gràcies” a la inflació- ofereix algunes alternatives per protegir la ciutadania que cal sospesar amb molta cura. Fora bo descartar mesures que cronifiquin la inflació que es vol combatre -com ara la indexació de preus i salaris- i que puguin generar un diferencial negatiu de preus amb els socis de l’euro. I és que la nostra competitivitat en quedaria afectada. Aquesta segona possibilitat, inevitablement, demana una certa alineació de polítiques amb els països de més pes a la Unió Europea. Alemanya, per exemple, ja ha decidit impulsar un potent programa d’ajudes a les empreses que té com a objectiu compensar l’increment de costos energètics i incentivar inversions en eficiència energètica.

De fet, aquesta és una manera d’incentivar el canvi tecnològic de què parlava en l’anterior article i que històricament ha estat la principal via de reducció de costos. Al mateix temps, no podem menystenir la possibilitat de rebaixes de l’IVA com una via de compensació que ja ha estat proposada per alguns sectors productius. En termes nominals, cal tenir en compte que l’IVA està assolint rècords de recaptació en l’actualitat. A més, el fet d’incentivar l’eficiència energètica incidiria en la necessitat que les administracions públiques i les empreses treballessin amb més coordinació per treure el màxim partit dels fons Next Generation.

El fet d’incentivar l’eficiència energètica incidiria en la necessitat que les administracions públiques i les empreses treballessin amb més coordinació per treure el màxim partit dels fons Next Generation.

Si, malgrat això, caigués l’activitat econòmica, és cert que sindicats i patronals alemanyes han estat sempre capaços de posar-se d’acord per reduir les hores de feina, en comptes de reduir el nombre de treballadors. Una possibilitat com aquesta seria aplicable si la situació fos realment crítica. Al mateix temps, podria ser un punt que es podria incloure, a iniciativa sindical, dins l’esperat pacte de rendes amb les patronals, per tal de garantir que els possibles sacrificis dels treballadors, en termes d’augments salarials per sota de l’IPC, no siguin en va i multipliquin els beneficis.

Heus aquí, doncs, tres tipus de mesures que l’administració podria impulsar, amb els majors recursos obtinguts via inflació, per evitar cronificar-la, per minimitzar l’atur potencial i el risc de divergència amb els socis de l’euro: compensar els costos energètics, incentivar l’eficiència energètica i, en cas que es confirmi l’augment de l’atur, incentivar la reducció del nombre d’hores abans que el nombre de treballadors.

Categoria: Opinió
Etiquetes: Economia Inflació