Barcelona, a tomba oberta

S'acosten les municipals, l'elecció més cruel per als candidats i les candidates. Barcelona no serà l'excepció, més encara, serà una de les eleccions més dures, on després del resultat, hi haurà més “morts polítiques”. Quatre són els candidats, Ada Colau (En Comú Podem), Jaume Collboni (PSC), Ernest Maragall (ERC) i Xavier Trias (Junts), però en aquesta elecció cobra especial importància el número 2 de la llista de cadascun. Per què?

1. És una elecció a tomba oberta, en què es vota qui guanya i qui mor. La ciutat és en un segon pla.
2. Qui guanyi serà alcalde o alcaldessa, la resta que no entrin al Govern se n'aniran.
3. El repte per a Maragall és estar a l'altura de ser un Maragall, de moment no ho ha aconseguit. El pes de la porpra pesa.
4. Maragall ha d'assumir que quan es tenen 79 anys fer de Maragall és més difícil, o almenys no és tan aconsellable.
5. El repte d'ERC és veure Barcelona al món, no Catalunya fora d'Espanya.
6. Colau va a una elecció que, si es converteix en plebiscit, va a la foguera i arrossega Collboni.
7. Colau té dos reptes en aquesta elecció, guanyar les enquestes i després l’elecció.
8. Collboni té un primer repte, no ser només guanyador d'enquesta i perdedor de les urnes, la fidelitat a les sigles del seu partit, la té, la fidelitat a la persona…
9. Collboni té un problema, encapçalar les enquestes és com obrir les ales perquè te les omplin de plom.
10. Trias ha de demostrar que no va a les eleccions per venjança a Colau, cosa de moment molt difícil. Les eleccions no es van guanyar mai amb l'estómac. I a Junts ara l'estómac el tenen buit.
11. Trias deu donar una idea de per què votar a favor seu i no en contra de Colau. Aquesta estratègia li serveix per satisfer la bilis, no pas els vots.
12. Collboni ha de dissipar els dubtes creats per la seva pròpia espiral del silenci (Noelle Neumann) que al seu partit no tots el volen perquè altres candidats obtindrien millors resultats. Els dubtes en política carreguen més morts que les dures veritats.
13. Els 4 es presenten a la seva última oportunitat, si no guanyen o governen se'n van o els conviden a sortir. Colau no serà la 2 de ningú, Collboni només pot ser 2 de Colau o alcalde, Maragall amb 79 anys no té ni cos ni ànima per ser oposició 4 anys, només podria ser alcalde i Trias no és útil a l'oposició, no serà alcalde.
14. És la primera elecció en què el número 2 en tots els partits és més important que el número 1, perquè si no guanyen o governen, són els que es quedaran 4 anys a recompondre el fracàs.
15. Ser candidat de Barcelona és ser el protagonista d'“El camí del Samurai” de Yamamoto Tsunetomo, o se'n surt victoriós, o se'n surt mort.
16. Barcelona serà la capital de l’ansietat electoral, on més que el futur de la ciutat, està en joc, el futur de 4 persones. La política és i serà sempre el lloc on hi ha més morts, però també, on més ressusciten, això sí, lluny de l'última batalla. Madrid us espera.
17. Ah! M'oblidava també hi participarà el PP. Feijóo nomenarà víctima aviat.
     

I si molesta, ho sento.