Diàleg entre generacions

Fa uns dies, un dels savis d’aquest país, el Genís Roca, va fer una xerrada organitzada per l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya: “El món que ve. Societat digital i poder”. Un suggerent títol amb què Genís Roca va tirar molt enrere en la història per entendre el present i saber interpretar el futur. Escoltar el Genís sempre és un regal. Provoca reflexió i això és bo i necessari.

Però més enllà de les moltes idees i molts conceptes que va posar damunt la taula em quedo amb una anècdota de la sessió. En el torn de paraules, un dels antics diputats va fer esment de la complicitat que havia trobat amb un dels seus nets en tot allò que feia referència a la tecnologia. Explicava l’antic diputat que d’alguna manera les lliçons i l’assessorament que rebia del net, li havien comportat una complicitat especial. Em va semblar rellevant aquesta confessió i em va recordar una conversa de ja fa uns quants anys amb un bon amic, tot parlant de lideratge, sobre la necessitat de provocar més diàlegs entre generacions, sobretot d’aquelles que estan més allunyades per l’edat.

Gent jove i gent gran haurien de ser els protagonistes de moltes converses que serien bones, tant pels uns com pels altres. Fins i tot gosàvem apuntar la necessitat que, en alguns àmbits, seria interessant veure com serien capaços de gestionar conjuntament determinats projectes, generacions allunyades per l’edat. En definitiva, provocar encara més vivències intergeneracionals.

Gent jove i gent gran haurien de ser els protagonistes de moltes converses que serien bones, tant pels uns com pels altres. Fins i tot gosàvem apuntar la necessitat que, en alguns àmbits, seria interessant veure com serien capaços de gestionar conjuntament determinats projectes

No és cap bestiesa. En el món que ve, la distància entre generacions té moltes lectures, tecnològiques com hem vist, però també socials. És en festes assenyalades (Sant Jordi, Nadal...) que la societat agafa una mica de consciència en temes com la solitud de moltes persones d’avançada edat, i les institucions, Generalitat i Ajuntaments, amb el pas dels anys han promogut programes per afavorir aquesta connexió a diferents nivells.

Però crec, sincerament, que ens ho hauríem de plantejar amb més normalitat i en diferents àmbits, no només en els institucionals. La gent gran té experiència, sap de què va la vida, però cada cop seran més dependents i els avenços tecnològics que per als joves són intuïtius, per als més grans poden arribar a ser una barrera pràcticament infranquejable.

La gent gran té experiència, sap de què va la vida, però cada cop seran més dependents i els avenços tecnològics que per als joves són intuïtius, per als més grans poden arribar a ser una barrera pràcticament infranquejable.

Segurament que per a la gent gran, el món que ve és difícil d’entendre i interpretar, i per a la gent jove, que són els que viuen i viuran amb intensitat aquest món que ve, el passat és senzillament això, passat, quan aquest amaga algunes claus que cal conèixer. Però, ara com mai, els uns poden aprendre dels altres, en la doble direcció. L’edat, en aquest cas, no és un obstacle, és un avantatge per a tothom, àvies, netes, nets i avis.