Pressupostos: quin pal?

Ara que sembla que es desencalla per fi l’eliminació penal de la sedició, convindria que fixéssim l’atenció en els pressupostos. Però de veritat. Encara que no sigui sexy i faci pal!

I no en un de sol, sinó en tres, en la pràctica tots lamentablement entrelligats en un llimb, a l’espera d’aclarir-se la reforma penal de la sedició: els pressupostos generals de l’Estat, els de la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona.

La política porta molts anys donant voltes a grans causes que generen enormes passions, com la independència o la unitat d’Espanya, de manera que l’aprovació anual dels comptes s’han anat convertint en tràmits burocràtics o en simples instruments de pressió per avançar en les agendes de la suposada gran política.

Però resulta que els pressupostos són la gran política. La de veritat, la que es pot tocar cada dia perquè afecta la vida quotidiana i immediata de la gent d’avui, i no a les vaporoses i grandiloqüents promeses de futur.

Resulta que els pressupostos són la gran política. La de veritat, la que es pot tocar cada dia perquè afecta la vida quotidiana i immediata de la gent d’avui

Els pressupostos solien ser el gran moment de la política en majúscules, que només és real quan té una partida econòmica darrere per fer-la possible, i en el gran pols democràtic entre dretes i esquerres: en última instància, tot depèn del que els pressupostos han de dirimir: quants diners hi ha, qui els aporta, com es reparteixen i a què es destinen. A reforçar la sanitat pública o a comprar armament? A contractar mestres i metges o a fer carreteres? A apuntalar models de producció caducs i insostenibles o a estimular els que han de poder fer front a l’emergència climàtica?

Totes aquestes decisions tenen enormes implicacions tangibles per la vida de la gent, i encara més en temps tan complexos com els actuals, on els salaris han perdut cinc punts de poder adquisitiu des de principi d'any, la inflació relacionada amb els temes vitals per qualsevol família -menjar, energia, transports- s’ha enlairat fins al 20% a l’eurozona, les pimes i els autònoms no saben com fer-s’ho per pagar les factures i la guerra a Ucraïna dibuixa escenaris de recessió i problemes econòmics afegits.

La inflació relacionada amb els temes vitals per qualsevol famílias’ha enlairat fins al 20%, les pimes i els autònoms no saben com fer-s’ho per pagar les factures i la guerra a Ucraïna dibuixa escenaris de recessió

Ja és hora, doncs, de prendre’s seriosament els pressupostos, sense que siguin moneda de canvi de cap altra agenda, per important que sigui. Després de tants anys atrapats per l’èpica toca tornar a fer política. I això vol dir pressupostos. Encara que als aspirants a passar a la posteritat els sembli un pal.