Opinió
Saül Gordillo
Opinió

El peix al cove de Rufián

ERC ha acordat amb el govern del PSOE i Unidas Podemos la transferència de 900 milions per executar inversions pendents de l’Estat a Catalunya. Si en lloc d'ERC hi posés CiU estaríem parlant d'una notícia d'hemeroteca. I aleshores en lloc de Joan Margall diria Josep Sánchez Llibre i en lloc de Gabriel Rufián seria Josep-Antoni Duran Lleida el cap de files al Congrés, i estaríem parlant de quan Jordi Pujol presidia la Generalitat i no pas d'ara que el president ho és Pere Aragonès. Amb aquesta negociació pressupostària, ERC suplanta CiU i si deixéssim al marge la taula de diàleg entre governs i la desjudicialització derivada de la repressió de l'1-O, les inversions compromeses pel PSOE a Catalunya amb el partit que ara ostenta la presidència de la Generalitat encaixaria a la perfecció amb el peix al cove pujolista.

Gabriel Rufián, que es mou a Twitter molt millor que Duran Lleida ho feia en l'entorn digital en la seva època de portaveu de CiU al Congrés —Xavi Viejo li feia aquella carta setmanal que els periodistes esperaven per fer-ne notícia—, acaba de demostrar que es poden aconseguir transferències milionàries per a Catalunya sense necessitat d'allotjar-se al Palace i canviant La Vanguardia de paper per La Fábrica de YouTube. El portaveu d'ERC al Congrés i candidat a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet acaba d'anotar-se dues fites importants —els 900 milions en infraestructures i la recent derogació del delicte de sedició— que en època de Duran Lleida serien motiu de pàgines i pàgines de diaris de paper, alguna portada, i minuts i minuts de telenotícies televisius.

Rufián acaba d'anotar-se dues fites importants que en època de Duran Lleida serien motiu de pàgines de diaris, alguna portada i minuts de telenotícies

Els temps han canviat i, al marge de com el postpujolisme i el procés han impactat en la mentalitat de la nostra societat, per als polítics catalans intentar lluir avui els fruits de la negociació amb l'Estat és un esport de risc a les xarxes socials, allà on precisament Rufián se'n surt i Duran Lleida patia. La perversió és que els mitjans de comunicació tampoc no tracten avui els èxits negociadors catalans —d'ERC o del PDeCAT, ja que aquest últim ha aconseguit 40 milions per a Catalunya amb 4 diputats— com ho feien antigament quan qui empaitava periodistes i directors de mitjans era el tàndem Duran Lleida-Sánchez Llibre.

La perversió és que els mitjans tampoc no tracten avui els èxits negociadors catalans com ho feien antigament quan qui empaitava periodistes era el tàndem Duran Lleida-Sánchez Llibre

Twitter destrossarà el peix al cove republicà, en bona part per l'odi que s'ha escampat contra ERC i contra la política de les coses concretes. Els mateixos periodistes que feien la gara-gara a l'inquil·lí del Palace en aquells anys de pactes CiU-PP del Majestic segurament avui, potser jubilats, critiquen Rufián i ERC pels 900 milions obtinguts en la negociació pressupostària des del seu Twitter asseguts al sofà o en alguna tertúlia de velles glòries. Militar en la utilitat, com sosté Rufián el dia que s'anuncia la reforma del Codi Penal per rebaixar la repressió, és un esport d'alt risc quan qui la practica no és l'antiga Convergència i Unió.

Militar en la utilitat, com sosté Gabriel Rufián, és un esport d'alt risc quan qui la practica no és l'antiga Convergència i Unió

Els temps han canviat fins al punt que els anuncis de centenars de milions generen ara un justificable escepticisme entre els catalans, decebuts amb massa anuncis de l'Estat amb bombo i platerets que després no s'acaben de complir. La clau no és tant la previsió pressupostària, sinó l'execució dels projectes. Per això té tot el sentit del món que s'hagi pactat un sistema per garantir el compliment dels pressupostos i d'aquests 900 milions transferits al Govern de Catalunya. La versió millorada del peix al cove de Jordi Pujol reclama polítics i governants a Catalunya capaços de fer un seguiment de l'execució dels compromisos en inversions i infraestructures. Superar la pressió del Twitter hiperventilat està bé. El segon pas és fiscalitzar el grau de compliment i garantir que, efectivament, els 900 milions transferits arriben i s'executen. Deixar de fer scroll al timeline de Twitter i monitoritzar inversions i projectes.

Categoria: Opinió