25N, segueix la lluita
Anomenem “pau” al context en què els homes no es maten entre si en un conflicte bèl·lic, però no hi ha “pau” per a les dones en una societat patriarcal. Des de principi d'any, 10 dones han estat assassinades a Catalunya per la seva parella, l’exparella o un home de la seva família. Són 118 feminicidis al nostre país des de l’any 2012, incloent les filles i fills assassinats per l’agressor. Per això, afirmem amb rotunditat que qui nega l’existència de la violència masclista també l’està exercint.
També hem triat dir-li “democràcia” a sistemes suposadament basats en la llibertat. Però quina democràcia tenim quan el 51% de la població veu vulnerats els seus Drets Humans per les diferents formes de violència masclista? Unes violències que ocorren en tots els àmbits: a la parella, a la família, a l’escola, l’institut o la universitat, a la feina, al transport públic, en una discoteca, a les xarxes socials, en els espais de participació social i política... en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida.
Quina democràcia tenim quan el 51% de la població veu vulnerats els seus Drets Humans per les diferents formes de violència masclista?
Enguany, des del Govern de la Generalitat commemorem el 25 de novembre, dia internacional per l’eliminació de les violències vers les dones, posant el focus en les violències sexuals. Unes violències tan invisibilitzades, tan naturalitzades, que sovint ni tan sols som prou conscients de fins a quin punt limiten la llibertat de les dones. No té res de normal que les dones canviem el recorregut quan sortim a córrer per evitar alguna zona més fosca, o que enviem un missatge a les amigues per saber que han arribat a casa. Tampoc és normal que deixem llocs de treball per no coincidir més amb el nostre agressor, o que tanquem les nostres xarxes socials perquè patim assetjament o rebem amenaces de violació.
Res d’això és normal. I com que no ho és, resulta urgent passar de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. I això és precisament el que subratlla la campanya institucional del Govern aquest 25 de novembre.
Oi que quan et diuen “no” no entens que t’han dit sí? Si les dones tenim clara la resposta i la immensa majoria d’homes respondrien amb un “no”, com és que 8 de cada 10 dones patim violència sexual en algun moment de la nostra vida?
Oi que quan et diuen “no” no entens que t’han dit sí? Insistiries una vegada i una altra després que t’hagin dit no? Si les dones tenim clara la resposta i la immensa majoria d’homes respondrien amb un “no”, com és que 8 de cada 10 dones patim violència sexual en algun moment de la nostra vida?
Ja n’hi ha prou! Les dones ens neguem a acceptar que patir violències masclistes sigui el nostre destí. Les dones ens neguem a canviar o a deixar de fer coses, qui ha de canviar és la societat. I les dones ens neguem a viure en por, i a educar a les nostres filles en la por. I per això és inajornable que els homes actueu amb coratge contra el masclisme. No pas per protegir les vostres mares, filles, germanes o parelles de la violència dels “altres”, sinó per garantir el dret de totes les dones a viure lliures de violències. Perquè la pau, la democràcia i la llibertat puguin ser realitats compartides per totes i tots.
