Violència política
La sessió plenària d'aquesta setmana a les Corts Generals ens ha ensenyat, novament, com algunes intervencions dels nostres representants públics, sobrepassen les línies vermelles del decor parlamentari que hauríem d'exigir.
Malauradament, estem massa acostumats a escoltar discursos en què el seu contingut està més focalitzat en desmerèixer l'adversari polític a cops d'insults i faltes de respecte, en comptes d'utilitzar argumentaris intel·lectualment potents i infal·libles, per a defensar la posició antagònica de la bancada contrària.
Estem massa acostumats a escoltar discursos en què el seu contingut està més focalitzat en desmerèixer l'adversari polític a cops d'insults i faltes de respecte
Dit això, no deixa de ser curiós veure la hipocresia dels partits d'esquerra quan es tracta de temes relacionats amb la defensa del feminisme. Ningú amb dos dits de front podria defensar els discursos masclistes que sovint escoltem. Però, resulta que aquests només són condemnats quan provenen dels partits que no formen part de l'òrbita progressista.
Tan deplorables són els comentaris ofensius que pot rebre la ministra d'igualtat com els que escoltem per part d'aquells que posen el crit al cel quan es dirigeixen als seus, però callen, quan ells mateixos fan el mateix cap als seus adversaris polítics.
Poques crítiques he escoltat dels abanderats del feminisme quan els seus o ells mateixos fan declaracions on li deien, per exemple, "chacha del PP" a Cospedal, "palmera", "dona de" a Ana Botella o "mal follada" a Ayuso. Exemples en tenim moltíssims, també a Catalunya. Com quan a Inés Arrimadas se li deia que era la marioneta de Rivera, o s'insinuava directament per part de treballadors de la televisió pública que era una prostituta.
L'esquerra promulga el feminisme per a unes poques i pretén que els aplaudim, quan són els primers que miren cap a un altre costat si la dona no forma part de les seves files
Aquesta llista podria ocupar diverses pàgines de declaracions i ofenses per part de càrrecs públics fetes en institucions o mitjans de comunicació. De la mateixa manera que la utilització constant d'anomenar feixista a tot aquell que no pensa com ells o els 'escraches' que es fan, entre d'altres, a dones embarassades.
L'esquerra promulga el feminisme per a unes poques i pretén que els aplaudim, quan són els primers que miren cap a un altre costat si la dona no forma part de les seves files.
Potser ha arribat l'hora d'abordar aquesta xacra per a la societat com és el masclisme sense una perspectiva ideològica, sinó des d'una visió objectiva, plural i inclusiva.
