Compàs d'espera fins els pressupostos

Lluís Salvadó, vicesecretari general de coordinació interna i diputat d'ERC al Parlament, rellevarà Damià Calvet com a president del Port de Barcelona, un dels càrrecs més valuosos dels quals Junts ha prescindit amb la seva sortida del Govern. Salvadó és un home de partit, poderós a les Terres de l'Ebre, i un dels imputats com a organitzador del referèndum de l'1-O encara pendent de judici. La reforma del Codi Penal, sobretot si s'acaba rebaixant la malversació o si aquesta decau en el cas dels acusats pel delicte desaparegut de sedició, i el punt d'inflexió judicial que suposa l'absolució aquesta passada setmana de l'antiga mesa del Parlament amb el seu expresident Roger Torrent al capdavant haurien de beneficiar càrrecs independentistes que hauran de seure a la banqueta dels acusats com Lluís Salvadó.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha incorporat al seu govern independents exsocialistes com Joaquim Nadal, exconvergents com Carles Campuzano, expodemites com Gemma Ubasart i excupaires com Mireia Boya, però a l'hora de triar un càrrec tan rellevant com la presidència del Port de Barcelona ha optat per un home de l'aparell republicà que probablement serà inhabilitat per a càrrec públic. Que Damià Calvet, que encara prometia una brillant carrera política si no hagués perdut estrepitosament davant de Laura Borràs a les primàries de Junts, se'n vagi cap a casa és un dels molts impactes en la moral de la tropa juntaire que no volia trencar l'executiu amb ERC.

Que Damià Calvet se'n vagi cap a casa és un dels molts impactes en la moral de la tropa juntaire que no volia trencar amb ERC

La setmana política ha donat altres imatges i moments interessants, més enllà de l'absolució de Roger Torrent i de la tria de Lluís Salvadó. Socialistes i juntaires s'han aliat per reprovar al Parlament el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, víctima, entre d'altres, de voler fer política amb un cos policial acostumat a no deixar-se manar. La seguretat formarà part dels eixos de la campanya electoral de les municipals, i el cas de Barcelona no resulta aliè. A més, el PSC de Salvador Illa té la necessitat de marcar perfil d'oposició amb un Govern en mans d'ERC que acaba d'aconseguir dues fites rellevants al Congrés dels Diputats: transferències de 900 milions d'euros en infraestructures amb els nous pressupostos de l'Estat, que inclouen inversions territorialitzades per valor de 90 milions més —algun alcalde i algun candidat podrà treure pit—, i la derogació del delicte de sedició amb la reforma del Codi Penal.

Que la negociació entre governs funcioni no vol dir que al Parlament el cap de l'oposició socialista no hagi de posar Pere Aragonès contra les cordes de tant en tant

Que la negociació de la taula entre governs espanyol i català i entre grups parlamentaris socialista i republicà a Madrid funcioni, més enllà del soroll de Twitter, no vol dir que al Parlament el cap de l'oposició i presidenciable socialista no hagi de posar Pere Aragonès contra les cordes de tant en tant. El conseller exsocialista Elena, ara junquerista, ha estat la primera víctima d'aquesta voluntat expressada per la portaveu socialista Alícia Romero d'anar reprovant consellers qüestionats. Ja es pot anar espavilant el Govern Aragonès si no vol que la pinça PSC-Junts vagi desgastant-lo en aquest compàs d'espera estrany que hi ha fins a l'aprovació dels pressupostos de Barcelona i de la Generalitat, o la pròrroga dels segons en cas que ERC no sumi més aliats a part dels comuns.

Ja es pot anar espavilant el Govern Aragonès si no vol que la pinça PSC-Junts vagi desgastant-lo en aquest compàs d'espera estrany que hi ha fins a l'aprovació dels pressupostos

Els ponts i les dates nadalenques faran que l'interès de la població, que com tothom sap és elevadíssim últimament per la política, amb l'aprovació dels comptes catalans de Jaume Giró (Junts) i Natàlia Mas (ERC) es vagi diluïnt com un terròs de sucre. Amb pressupostos, al president Aragonès li queda corda fins al 2024. Sense pressupostos, les especulacions sobre eleccions al Parlament s'activaran la mateixa nit de les eleccions municipals en funció dels resultats, o al juny un cop s'hagin constituït els ajuntaments en funció del caos de pactes que s'albira al conjunt del país. Sospito que a la majoria d'alcaldes i alcaldables els agradaria començar la precampanya municipal passat Reis sabent que els pressupostos de la Generalitat amb el PSC o amb Junts —si no abandona la centralitat en benefici dels socialistes— no formen part de la seva equació. Perquè si no anem aclarint escenaris i falcant passos de governabilitat, Catalunya serà un garbuix.