Opinió
Isabel Llauger Ribas
opinió

El llenguatge no verbal de l’Excel·lentíssima senyora Ada Colau

Quan la senyora Colau se’ns va donar a conèixer a tots feia d’activista i, exercint un dret combatiu i utilitzant precisament la vestimenta per fer públic i expressar la seva ideologia, portava, cada vegada que sortia fotografiada als mitjans, una samarreta verda a on es podia llegir “Stop deshaucios”. 

Cal fer memòria d’aquesta realitat per explicar amb tota la tranquil·litat que l’altre dia, l'ara alcaldessa de Barcelona, va menysprear a una jove estudiant de periodisme quan aquesta li demanava si hi havia algun sentit en el canvi evident de la seva manera de vestir des que és càrrec públic. 

Si Ada Colau hagués controlat la seva impulsivitat i calibrat que no se l’estava atacant i hagués exercit d’alcaldessa de tots els barcelonins, hauria donat una explicació assenyada i adequada en lloc de menystenir a l’estudiant. Hauria reconegut que sí; que ella va ser la primera a utilitzar durant molt de temps la roba de manera intencionada com a símbol d’ideologia política i reivindicativa d’allò que pensava. I que entén que ara, quan ja té un càrrec institucional i vesteix d’una manera més convencional, se li pregunti si segueix considerant el vestit com un instrument semiòtic de llenguatge.  

Colau hauria estat més intel·ligent si en lloc d’ofendre’s hagués aprofitat per explicar que ha canviat de manera de vestir perquè actualment representa a tota la ciutadania de Barcelona

Per què: estaríem d’acord que la vestimenta d’alguns representants de la CUP és paradigmàtica d’aquest exemple i que les camisetes reivindicatives formen part del missatge polític que es dona cada vegada que els cupaires s’aixequen en el parlament demostrant la seva posició d’Esquerra Popular? Estaríem d’acord que en el Congrés dels Diputats el gest de treure’s la corbata per part dels senyors té unes connotacions de compromís amb una manera, també associada a la ideologia, de gestionar l’energia? Estaríem d’acord que portar un llaç groc a la solapa demanant llibertat presos polítics és novament utilitzar la vestimenta com una reivindicació vinculada a una ideologia i, per tant, és fer parlar políticament a la teva vestimenta? (no conec a cap “no independentista” que el portés). 

La senyora Colau es va enfadar perquè la resposta que hauria d’haver donat no li agradava; però es va equivocar. Hauria estat més intel·ligent, efectiu i sens dubte amb més rèdit electoral si, en lloc d’ofendre’s i titllar de masclista la pregunta hagués aprofitat per explicar que, efectivament, ha canviat de manera de vestir perquè actualment representa a tota la ciutadania de Barcelona i entén, en la responsabilitat de l’exercici del seu càrrec, que part d’aquests barcelonins es podrien sentir incòmodes pel fet d’una defensa ideològica escenificada amb una determinada peça de roba.

Quan governes t'adones que les realitats i necessitats són molt diverses i molt complexes i que s’han de tenir en compte totes 

Governar implica fer concessions en allò que tu penses o pensaves i actuar com a alcaldessa de tots els ciutadans de Barcelona no només d’aquells que et varen votar. 

I perquè no, diguem-ho clar i sense complexos: quan governes t'adones que les realitats i necessitats són molt diverses i molt complexes i que s’han de tenir en compte totes perquè mai una necessitat reivindicada i legitima pot passar per sobre d’una altra carència també lícita. 

La conclusió és clara Excel·lentíssima senyora Colau: la vestimenta parla per vostè perquè vostè va ser la primera a fer parlar la vestimenta i com que en una trobada amb futurs periodistes del que es tracta és que aquests facin preguntes que tinguin sentit les impetuositats en les respostes s’haurien de guardar per altres moments. Ara ja deu haver vist que la resposta no només va ser maleducada, prepotent i indigne d’una líder sinó també equivocada.

I a tu, futura periodista, només queda dir-te que la teva pregunta era pertinent intel·ligent i apropiada i una representant pública amb alçada política l’hagués respost sense problema. Per tant, aixeca el cap i trepitja fort. 

Categoria: Opinió
Etiqueta: Ada Colau