Ernest Lluch

"El nom d’ETA en va", aquest va ser un dels darrers articles publicats per Ernest Lluch al diari El País. Pocs mesos després va ser assassinat per la banda terrorista, mentre la seva "Espanya invariable", com ell deia, continuava incapaç d’articular democràticament les seves contradiccions i alhora construïa un model de sanitat pública universal i d’ensenyament públic envejable al món.

Aquest mes, els testimonis sobre Lluch s'aniran perdent en aquest remolí de "l'aquí, l'ara, i l'així" que ens toca viure, vull recordar a aquest senyor de Vilassar de Mar, que ens recordava en el seu darrer article inacabat –Felip V i l’opinió dels catalans; pròleg– que el lligam de Catalunya i Espanya va ser contínuament tensat per la presència indirecta o absolutament directa de la monarquia francesa. 

El lligam de Catalunya i Espanya va ser contínuament tensat per la presència indirecta o absolutament directa de la monarquia francesa

Un polític valent, que va pilotar la construcció del nostre sistema de salut pública i el va situar en mans de la nova organització territorial d’Espanya per tal que es gestionés millor i a prop de la gent. 

El llegat polític de Lluch està també indissolublement lligat a la pau, la convivència, l’acord, l'entesa. D’aquí, la seva estreta vinculació amb Euskadi quan d'altres fugien d’estudis. Per això va ser assassinat per ETA. Un valent compromès amb una visió d’Espanya molt més plural del que molts han intentat dibuixar d’ell de manera poc veraç, injusta.  

Això explica que aquest senyor de Vilassar de Mar escrigués a l’article amb el qual començàvem que "per no enverinar la vida col·lectiva s’ha d’exigir no utilitzar les paraules en va", un missatge que avui s’adreça a la línia de flotació de la –aquesta sí– invariable dreta espanyola.

El llegat polític de Lluch està també indissolublement lligat a la pau, la convivència, l’acord, l'entesa 

Aquesta visió plural i acordada d’Espanya explica la relació d’Ernest Lluch i de l’alcalde de Donostia-San Sebastián, Odón Elorza. I a l’inrevés, la influència de Lluch a Elorza. També explica l’admiració de Lluch per un altre polític compromès amb una visió oberta i plural de la política, Juan Mari Jaúregui Apalategui, assassinat per l’esquena pel comando Buruntza, uns mesos abans de caure ell, també per l’esquena.