La recepta del reaprofitament

Hi ha coses que no canvien. En podem modernitzar el nom, podem vendre-ho de mil maneres, però el reaprofitament alimentari forma part de la nostra cultura social i culinària. Els canelons del dia de Sant Esteve són, justament, fruit d’aquesta tradició. De les sobres de la carn d’olla que mengem el dia de Nadal en fem els canelons de l’endemà. Tot i que aquesta explicació té defensors i detractors. Sembla que va ser el gastrònom Néstor Luján un dels grans difusors d’aquesta teoria. En canvi, altres entesos de la cuina catalana han desmuntat aquesta hipòtesi. En tot cas, la idea de la cuina del reaprofitament forma part de la nostra història davant dels fogons. Com també el ritual de la matança del porc per fer el «mandongo» i omplir el rebost de botifarres o llonganisses. Un costum que, en el món rural, ha anat passant de generació en generació i que té els seus orígens a la necessitat de supervivència, d’aprofitar-ho tot per no passar gana.

En podem modernitzar el nom, podem vendre-ho de mil maneres, però el reaprofitament alimentari forma part de la nostra cultura social i culinària

Recordar aquestes litúrgies culturals ens serveix per explicar la nostra història i per cuinar noves receptes. De fet, ara és, també, una qüestió de supervivència. Ha pujat el preu de la verdura, del peix, de la carn, de la pasta, de la fruita... La inflació està desbocada i, malgrat algunes mesures per frenar-la, el que tots sabem és que hem controlat els preus quan toca carregar el cistell. I buscar plats imaginatius que ens permetin reaprofitar totes les sobres que tenim a la nevera.

La inflació està desbocada i, malgrat algunes mesures per frenar-la, el que tots sabem és que hem controlat els preus quan toca carregar el cistell

En som conscients i anem a comprar amb la calculadora a la mà. Però, alhora, sabem que aprovar uns pressupostos, a La Moncloa i a la Generalitat, és essencial perquè la realitat s’ajusti a les necessitats de tots els ciutadans. L’Organització de Consumidors i Usuaris diu que la despesa mitjana en alimentació a les llars catalanes podria ser, aquest 2022, fins a uns 500 euros més cara que en els anys anteriors. A tots ens toca estrènyer-nos el cinturó però, alhora, calen accions polítiques per protegir els més vulnerables i les classes mitjanes i treballadores. Plou sobre mullat.