Gent de debò

“Útils de debò. Lleials de debò. Ferms de debò. Compromesos de debò. Plurals de debò. Servir de debò. Transformar de debò. Governar de debò. Ser-hi de debò. Anar-hi de debò. Dir-ho de debò. Fer-ho de debò.”

Aquesta és la precampanya per a les eleccions municipals de Junts. És a dir, la constatació de la deriva dels postconvergents cap a l’esperpent. I és estrany, perquè no només hi ha hiperventilats, sinó que també hi ha gent seriosa.

Junts no aconseguirà tornar a la centralitat si es manté presoner dels activistes amb sou públic i alguns, fins i tot, vitalici

Quan diuen, per exemple, “lleials de debò”, es refereixen a aquell tuit de Puigdemont que deia que Puigneró havia estat lleial a Catalunya? I què és Catalunya? La Catalunya de debò? Què és la Catalunya de debò? La Catalunya sense “xarnegos”, sense catalans que parlin i escriguin en castellà? Són de debò aquests catalans?

I sobre “governar de debò”, que no governa de debò ERC? Ho feia abans quan hi eren ells?

“Gent de debò”. Que deuen ser els que no són de Junts? Aliens, traïdors, covards, estúpids, mal catalans, inútils, deslleials, falsos, mentiders? Què dallonses deuen ser?

Escoltes Laura Borràs i totes aquestes preguntes tenen resposta. Per exemple, per Borràs i per altres de la seva línia, ERC no hauria d’haver aprovat els pressuposts de Pedro Sánchez perquè no se soluciona el dèficit fiscal. És el tot o res. I si preguntes, què es fa amb el “res”, doncs res.

"Gent de debò". Aquesta és la precampanya per a les eleccions municipals de Junts. És a dir, la constatació de la deriva dels postconvergents cap a l’esperpent

Junts no aconseguirà tornar a la centralitat si es manté presoner dels activistes amb sou públic i alguns, fins i tot, vitalici. 

Tornant als lemes de la precampanya de les eleccions municipals de Junts, i només amb l’objectiu de buscar-hi la perfecció, jo hi hauria afegit el que deia l’anunci: 

“Per un estiu de debò, tasta els gaspatxos bo de debò”.