La Corpo es mou

Quatre dècades després del naixement de Catalunya Ràdio i TV3, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) presenta un pla estratègic per encarar la seva transformació. Ho va fer en un acte modern i ben preparat al plató 1 de TV3 amb tot el sector audiovisual del país i diputats del PSC, ERC, Junts, Comuns i C's. Nou mesos després de l'arribada del nou consell de govern (PSC, ERC i Junts), la Corpo es mou amb el part d'un pla estratègic que encara el futur amb ambició i sintetitza els reptes polítics dels integrants de la nova direcció de l'ens: atacar les àrees metropolitanes i les ciutats mitjanes, potenciar el català en l'entorn digital, arribar al públic jove amb més canals i formats innovadors més enllà de la televisió i ràdio lineals, i reflectir la realitat d'un país divers que poc té a veure amb el del 1983.

La "nova CCMA" minimitza la paraula "refundació" i fa autocrítica per primera vegada admetent que el lideratge de TV3 és "relatiu", en la mesura que el canal és segon o tercer en poblacions i àrees molt rellevants. La Corporació, durant els anys del procés, havia eludit fins ara els reptes tecnològics, transformadors i organitzatius en nom d'un lideratge de TV3 que servia per amagar el cap sota l'ala.

La CCMA encara el futur amb ambició i els reptes d'atacar les àrees metropolitanes, potenciar el català en l'entorn digital, arribar al públic jove i reflectir la realitat d'un país divers

Ara que TV3 diu voler "despolititzar-se" i que han arribat uns nous responsables dels mitjans públics, el pla estratègic sembla un document de consens entre socialistes —que ja no volen "refundar", tot i que el perfum és refundacional—, republicans —que finalment se'n surten amb la digitalització i el públic jove— i juntaires —que posen l'accent en la llengua—, mentre que dos grups exclosos de "la nova CCMA" com Comuns i CUP poden sentir-se reflectits amb la diversitat i el feminisme que també llueix el full de ruta.

El pla estratègic és valent —per primer cop s'admet que el grup audiovisual públic és segon a Catalunya en l'àmbit digital, per darrere d'Atresmedia— i ara demanarà recursos i escassa resistència al canvi. No serà fàcil perquè la inèrcia de quatre dècades no es canvia de la nit al dia, i també perquè el ritme vertiginós del sector i la globalització tecnològica lliguen malament amb privilegis o maneres de fer locals. La posada en escena, multitudinària, va servir per fer equilibris interns i lluir cares que mereixien un cert reconeixement. També per treure pit d'un procés participatiu amb un miler de professionals que hi han dit la seva, amb una metodologia de treball que sepulta per sempre la vella idea de la "cogestió". 

La inèrcia no es canvia de la nit al dia, i no serà fàcil perquè el ritme vertiginós del sector i la globalització tecnològica lliguen malament amb privilegis o maneres de fer locals

L'acte del nou pla estratègic, alliberador per a uns i inquietant per a d'altres, va tenir un punt catàrtic amb el sector i elegant amb els governants i els seus aliats pressupostaris que hi hagin de posar números pel 2023. Va esdevenir, en el fons, la presentació del nou equip directiu —els que estan per sota del consell de govern—, amb els dos directors de mitjans triats per concurs públic en peu d'igualtat amb altres incorporacions o alts càrrecs canviats de posició. Paritat assolida a l'alt nivell directiu, i més pes de les dones al consell de govern. Només amb la foto de divendres ja s'han aconseguit fites que fins fa poc semblaven difícils.

Si l'OTT que ha de néixer esdevé "de país" i no exclou ningú territorialment, tampoc per la seva naturalesa pública o privada, es complirà amb la promesa inclusiva i generosa

Si la "cogestió" ha decaigut i també l'enfrontament direcció-sindicats d'èpoques no massa llunyanes, plana la incògnita sobre la "reciprocitat" i l'abast televisiu tradicional en tot el territori de parla catalana. Algú podria interpretar-ho com una renúncia sobiranista. Algú altre, com el resultat d'una mirada llarga que dona per amortitzada la TDT com a eina fora del Principat. Si l'OTT que ha de néixer esdevé "de país" i no exclou ningú territorialment, tampoc per la seva naturalesa pública o privada, es complirà amb la promesa inclusiva i generosa mostrada divendres amb el sector i altres operadors nacionals en català.