La veritable ideologia de gènere

Occident està sent sacsejada en l’última dècada per moviments polítics que tenen en la involució el seu segell de presentació, formacions que miren a través del retrovisor per respondre les incerteses del futur i busquen solucions que presenten com un bressol cultural de seguretat i felicitat. És una onada creixent que té en la insatisfacció, la ira i la ràbia de ciutadans desencantats la seva benzina i que basen la seva doctrina a tornar als temps en què els poders ferms asseguraven una estabilitat basada en realitats immutables a partir d’estructures immòbils que beneficiaven l’statu quo. Una mirada que fins i tot situen previs a la il·lustració, la revolució ideològica i cultural més important de la història. 

Hi ha ideologia de gènere, i és la que defensen ells i la que s’ha imposat al llarg de la història de la humanitat des que es coneixen les organitzacions humanes

Això explica en gran part discursos masclistes, homòfobs i revisionistes. Es tracta de combatre qualsevol forma de dissidència que qüestioni el poder estanc basat en el control social, en què la llibertat i els drets es restringeixen només a aquells qui les poden exercir, com un mereixement natural, com una situació inapel·lable, indiscutible. I és en aquest punt que creix la veritable ideologia de gènere. Perquè sí, tenen raó els líders d’aquestes corrents polítiques, hi ha ideologia de gènere, i és la que defensen ells i la que s’ha imposat al llarg de la història de la humanitat des que es coneixen les organitzacions humanes. 

És la ideologia que defensa els interessos d’una forma de masculinitat que situa les persones en l’escala social segons el seu gènere. O dit d’altra manera, la doctrina política que atorga uns rols determinats als diferents gèneres basats en la dominació dels uns sobre les altres. Crida l’atenció que qui fa de la ideologia de gènere un dels principals eixos per a definir-se acusi a qui intenta combatre-la de fer-ne. El feminisme no és una ideologia, en tot cas és una forma de dissidència política contra una forma de poder que oprimeix i discrimina una part de la població, i que busca les fórmules per pal·liar els efectes nocius d’unes formes de control social que fan que una part de la ciutadania no pugui desenvolupar-se amb llibertat i en una situació d’igualtat respecte dels qui fins ara han aprofitat els privilegis de la ideologia de gènere real, la que durant més de 2.000 anys ha governat el món.  

El feminisme no és una ideologia, en tot cas és una forma de dissidència política contra una forma de poder que oprimeix i discrimina una part de la població

Per això, avui el feminisme esdevé com la forma més contundent per fer front a moviments medievalitzants i retrògrads, perquè en la seva manera de plantejar la lluita hi ha l’essència mateixa de la societat que es contraposa a la que ofereixen aquests grups polítics. L’establiment de mecanismes de correcció a la discriminació sistèmica dels grups no normatius segons la ideologia de gènere, és sens dubte, la forma més revolucionària, perquè no tracta de defensar interessos i interpel·la a tothom per igual, també a aquells que han estat els grans beneficiaris d’una ideologia que s’ha basat a maltractar la meitat de la població i servir-se d’ella.