Sentiment constitucional

La Constitució nord-americana de 1789 és la constitució vigent més antiga. Adoptada tretze anys després de la Declaració d’Independència del 4 de juliol de 1776, sota una indubtable influència de Montesquieu i del principi de separació de poders com a baluard jurídic i institucional per preservar la democràcia. Al llarg de més de dos segles de vigència, la Constitució dels Estats Units mai ha estat reformada. L’adaptació d’aquest text constitucional a les necessitats del poble nord-americà, s’ha produit a través de només 27 esmenes en allò que els tractadistes anomenen “mutació constitucional”.

Ara que es parla tant de si cal o no reformar la Constitució espanyola de 1978 convé tenir presents alguns elements per mesurar què es pot i què no es pot esperar de la Constitució quan aquesta és el resultat d’un procés constituent democràtic i del pluralisme polític que vertebra i alhora protegeix. Perquè la verdadera Constitució no solament ha de regular els poders públics i les seves relacions entre ells sinó que, a més, ha de preservar i projectar els valors democràtics i els drets fonamentals sobre els quals s’assenta la societat.

Espanya, des de la Constitució liberal de Cadis de 1812, no ha tingut la mateixa sort que el poble nord-americà i ha viscut pronunciaments violents contra l’ordre constitucional que han generat dolor, patiment i regressió. Ara, 44 anys després del pacte constituent de 1978, es parla amb una certa lleugeresa de la insuficiència constitucional per resoldre el nostre present com a societat. Segurament des del poder establert —“constituït”, que dirien els constitucionalistes— no es donen els millors exemples per trencar aquesta visió fatalista de la Constitució, però això no és suficient per destarotar la seva fortalesa dins de la realitat social, política i institucional d’una Europa democràtica lliurement construïda.

Ara, 44 anys després del pacte constituent de 1978, es parla amb una certa lleugeresa de la insuficiència constitucional per resoldre el nostre present com a societat

La Constitució és un pacte, un compromís que ultrapassa i pertoca a generacions futures. Els ciutadans han de sentir que les normes constitucionals són seves, que regulen els seus conflictes i els protegeixen. Karl Loewestein ens advertia, però, dels perills del distanciament entre la ciutadania i la Constitució, de la falta de “sentiment constitucional”. Aquí ho deixo.