The Crown, a l'espanyola

El darrer episodi del The Crown espanyol explica que el tribunal d'apel·lacions britànic ha concedit la immunitat a Joan Carles I fins al moment de la seva abdicació (2014) en el procés que se segueix contra ell al Regne Unit per presumpte assetjament a Corinna Larsen. Els detalls d’aquesta imputació han estat coneguts a través dels deliciosos podcasts que l’empresària alemanya i presumpta assetjada divulga setmanalment.

La principal derivada d’això és que la justícia britànica considera que fins a aquell any, els actes del rei emèrit no pertanyien a l'àmbit privat. Això dona la raó aparentment als advocats de Joan Carles, que havien defensat que calia revocar la decisió del jutge de primera instancia, Mathew Nicklin, de no reconèixer cap tipus d’immunitat, aprofitant-se del fet que, com ha denunciat repetidament la mateixa senyora Larsen, el CNI hauria participat en els fets denunciats per ordre del llavors monarca, la qual cosa demostraria que aquest realitzava «actes sobirans», i per tant immunes.

Pel que sembla, on al Regne Unit hi ha una paret translúcida, aquí hi ha un mur de plexiglàs. I això és possible degut a una combinació perfecta: per una banda, s’interpreta rigorosament l’article 56.3 de la Constitució, que considera la persona del Rei inviolable

Ara bé, es podran jutjar els actes posteriors a 2014. Això és rellevant. I contrasta amb el fet que a Espanya la fiscalia han tancat totalment la carpeta de Joan Carles I. Pel que sembla, on al Regne Unit hi ha una paret translúcida, aquí hi ha un mur de plexiglàs. I això és possible degut a una combinació perfecta: per una banda, s’interpreta rigorosament l’article 56.3 de la Constitució, que considera la persona del Rei inviolable (en altres sistemes jurídics, en diuen immunitat) i això cobreix qualsevol dels seus actes; per l’altra, la majoria d’aquests fets ja haurien prescrit. És a dir, aquí no es poden jutjar de cap manera els fets anteriors a 2014. Però pel que es veu tampoc han trobat cap acte amb relleu penal posterior a aquest any, quan Joan Carles va quedar a la intempèrie.

No cal dir que la inviolabilitat és un privilegi exorbitant i un arcaïsme estrany en un estat liberal i democràtic, doncs elimina qualsevol tipus de responsabilitat pública i privada. Això té el seu origen a l’edat mitjana, quan el rei era infal·lible i la monarquia emanava de la voluntat divina. Per això, aquests dies que es commemora el 44 aniversari de la Constitució de 1978, moment en què com cada any es parla d’eventuals reformes en un text que ha esdevingut immutable, gravat en una pedra sagrada, és bo recordar que Pedro Sánchez va prometre modificar la Constitució en aquest punt. Però la relació del govern socialista amb la reforma de la Constitució és complicada: tant aviat diu que la vol modificar (per exemple, per eliminar l'expressió “disminuït” per referir-se a les persones amb discapacitat), com se n’oblida. Almenys el PP no enganya, la voldria petrificada.

La reforma del títol II de la Constitució, referent a la Corona, suposaria utilitzar un procediment agreujat que exigeix unes majories impossibles: dos terços del Congrés i del Senat, dissoldre les Corts, convocar eleccions i fer un referèndum. Per això, com que la Constitució no es pot canviar a la pràctica, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en un poder neoconstituent que la fa mutar a la seva conveniència

Esclar que la reforma del títol II de la Constitució, referent a la Corona, suposaria utilitzar un procediment agreujat que exigeix unes majories impossibles: dos terços del Congrés i del Senat, dissoldre les Corts, convocar eleccions i fer un referèndum. Per això, com que la Constitució no es pot canviar a la pràctica, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en un poder neoconstituent que la fa mutar a la seva conveniència. Però això, Sánchez ja ho va preveure i per això es van encarregar uns informes que plantejaven la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial, que regula els aforaments dels membres del Govern, diputats, jutges i fiscals, entre d'altres, per aclarir que la inviolabilitat règia no comprèn els actes privats. Aquesta llei ja es va modificar el 2014, coincidint amb l’abdicació de l’emèrit, per aforar-lo a ell, a la reina Letizia i a la Princesa d'Astúries davant el Tribunal Suprem. No ha de ser tan difícil, doncs. A més, els més monàrquics podrien estar tranquils, doncs la reforma no afectaria retroactivament Joan Carles I. Però acabaria amb un privilegi inacceptable, amb la impunitat del frau a Hisenda o del blanquejament de capitals. A menys que el problema sogui que ni els socialistes ni les dretes no vulguin obrir un debat sobre la monarquia, perquè saben que això suposaria un ampli qüestionament de la forma de govern a Espanya.