Luis Enrique, lliçons de comunicació

Moltes són les crítiques a Luis Enrique pel seu paper en el mundial, moltes crítiques de qui en la seva vida ha jugat futbol, tocada una pilota o competit internacionalment, però les veritables lliçons que ens deixa són de comunicació, aquí algunes.

1. Luis Enrique ha aconseguit ser el blanc de les crítiques, allunyant així els jugadors de la pressió mediàtica. No era el protagonista, ha estat el focus de la frustració dels qui parlen de futbol, no dels qui saben de futbol.
2. És una màquina de produir missatges: “Venim a jugar 7 partits”, “Dominem el partit, però el futbol no és just, La pressió és un privilegi”, “Mentre parlen de mi deixen als nois tranquils”, “No llegeixo la premsa perquè jo tinc més informació que ells”.
3. Efecte UNDERDOG, com més li pegues a algú, més afecte i empatia tens per ell, el va dominar des del minut zero.
4. Caure-li bé a tothom és un exercici de mediocritat: Luis Enrique ho sabia i li agradava caure malament. És excepcional.
5. La crítica no mata, la indiferència sí: Es podria haver quedat com a seleccionador, però ha decidit anar-se'n ell, la qual cosa comprova la veracitat de la cita.
6. Ningú no li pega a un perdedor: Molts qüestionen els seus resultats, però si els compares amb el 90% dels seleccionadors nacionals, els resultats de Luis Enrique són molt per sobre de la resta. Sap que el trinxen perquè és bo.
7. Comunica i no informa: La informació és dades, la comunicació, són dades embolicades en emocions i sens dubte ha generat emocions a favor i en contra.
8. Aposta pel canvi: Ningú no dubta avui que el relleu generacional en la selecció ja està fet. Els nous rostres són ja protagonistes i els ha portat ell. Les velles glòries són a casa. Només l'experiència mata el passat. Luis Enrique ho ha fet.
9. Domini de l'espiral del silenci: Una opinió minoritària pel fet de ser repetida es converteix en majoritària. En cas de no ser així, ningú no hauria parlat de joves de 18,19 i 20 anys com a possibles campions del món.
10. Generador de titulars: La premsa va mastegar tots els titulars que creava a priori, més enllà de les crítiques, es parlava del que deia, no del que feia, va aconseguir tenir a la premsa en la reacció, mai en la iniciativa periodística.
11. Més protagonisme a la sala de premsa, més tranquil·litat en el camp: Parlar de les seves paraules a la sala de premsa ens feia oblidar de la joventut dels jugadors, dels canvis de posicions... els jugadors eren intocables, perquè l'entrenador era el culpable. Impecable.
12. Com va dir Reagan..."You are the message”: Luis Enrique ho té clar, la selecció ho era, valenta, decidida, directa, dura, confrontativa, amb estil propi, lluitadora, de canvi... Ara falta veure si el nou és capaç de dotar de personalitat un equip que ja ve molt condicionat per la personalitat d'un entrenador.
13. El que la premsa tira, l'afició l'aixeca: Així és en la vida, així és en la política, així és en l'esport. El que incomoda a la premsa, agrada a la societat.

I si molesta, ho sento.