opinió
Els pressupostos busquen vots
Els pressupostos són importants per als ciutadans, però ho són més per als partits i els seus governs. Més enllà de quants diners hi ha per a cada cosa, són un instrument, no només social o econòmic, són un instrument electoral, us explico per què.
- Els pressupostos en qualsevol àmbit formen part del procés de màrqueting de qualsevol govern. Més enllà de quants diners gestionen, busquen vots.
- En l'actualitat la negociació entre ERC i PSOE (amb el convidat de luxe del PSC) són més vitals per a la continuïtat d'ambdós governs que per als ciutadans.
- Uns pressupostos que lluny d'estar en mans dels parlaments, estan a les mans de Pedro Sánchez, Bolaños i Pere Aragonès.
- La negociació no pot suposar un debilitament de Pedro Sánchez, ni de Pere Aragonès i ha d'oferir una imatge de decisiu d'Illa i de “política útil” la seva carta de presentació en aquests mesos.
- La majoria dels pressupostos i les seves prioritats responen als electorats captius dels partits i les seves àrees de creixement electoral. Donar menjar als propis és imprescindible.
- Els diners que els ciutadans no rebin avui, se'ls castigaran demà amb els vots. Aquesta és l'amenaça que tot polític té.
- A Catalunya hi ha àrees de competència electoral entre ERC i PSC que es veuran beneficiades, precisament per aquesta necessitat d'estovar l'electorat.
- Digues-me qui et vota i et diré qui rebrà més diners.
- La dilació de l'aprovació en ambdós pressupostos és una pantomima pròpia d'un procés de precampanya on cadascú juga les seves cartes, a saber: “malgrat la complexitat ho vaig aconseguir” o “si no arriba a ser per mi no ho aconsegueixen”.
- La part més important dels pressupostos no és la seva aprovació, és la seva venda, i allà les màquines publicitàries de govern sempre guanyen l'oposició en el 100% dels casos.
- Aquesta imatge que presento dels pressupostos no és desnaturalitzada, és la real, dolgui a qui dolgui. La política persegueix vots, o sigui, un guany, no és una ONG de bones voluntats. La realitat és dura, però no deixa de ser realitat.
- Un pressupost és la quantificació del programa electoral. Qui cregui el contrari, segurament creurà també que els nens els porta una cigonya de París.
- Els annexos als pressupostos mai no són números, són polítiques electoralistes, reformes, consultes, modificacions de lleis, etc. Tot respon a una necessitat política, no social.
- Aquests pressupostos d'avui preparen eleccions municipals, anticipen autonòmiques, allarguen el mandat d'Aragonès, donen estabilitat a Pedro Sánchez i redueixen el temps d'espera d'Oriol Junqueras per a... sí, per a això que tots saben i ningú no diu per què no és a cap annex dels pressupostos.
- El romanticisme en els pressupostos d'un govern són com els contes per a nens, tots sabem que el final serà feliç, però hem de construir el problema, que avui, ja tenim solucionat.
- Els economistes llegiran aquestes notes i no els agradarà, però les campanyes encara avui aconsegueixen vots, i els vots s'aconsegueixen amb diners, perdó, amb inversions.
I si molesta, ho sento.
Categoria: Opinió