El meu veí no recicla

A casa procurem separar totes les deixalles que generem, i no sempre és fàcil. Encara hi ha alguns residus que ens provoquen dubtes i en més d’una ocasió fem la consulta per no equivocar-nos. 

Hem convertit el reciclatge en un hàbit i ho fem per inèrcia. Tenim uns quants contenidors per aquí i per allà. L’oli, per exemple, el guardem en ampolles grans d’aigua mineral. Quan són plenes les portem a la deixalleria mòbil que s’atura un cop al mes a la zona.

Fent aquest exercici de reciclar més d’una vegada hem comentat la poca brossa que acaba al contenidor del rebuig. És un moment que ens fa sentir orgullosos. Pensem que estem fent un bé al planeta, que prou falta li fa. 

Fent aquest exercici de reciclar més d’una vegada hem comentat la poca brossa que acaba al contenidor del rebuig

El procés acaba, com és lògic, anant a la zona de contenidors del barri i llençant cada bossa al seu lloc. Ho acostumem a fer a la nit, abans que passi el camió que recull les escombraries. Deixem totes les bosses, a cada contenidor. I, aquí ve el misteri. Quan arribo a l’últim, al groc, el del plàstic, sempre em trobo la mateixa sorpresa: algú hi ha llençat capses de cartró. I no una ni dues, moltes!

Al principi vaig pensar que era algun veí que s’hauria equivocat, per error, però ho vaig acabar descartant quan les caixes de cartró apareixen sempre dins el contenidor groc i no al blau. 

Per indignació vaig decidir intentar esbrinar quin veí era el que no recicla bé. Us haig de dir la veritat, no em va resultar gens complicat. Fixeu-vos si aquest veí és irresponsable que va ser tan fàcil com fixar-me en una de les caixes i localitzar l’etiqueta d’enviament d’una comanda que havien fet per Amazon i comprovar si es repetien en el temps. Efectivament. Sempre és el mateix veí.

Alguns dies, quan deu anar a fer la compra de la setmana, el contenidor del plàstic s’assembla més al del paper. Un munt de caixes! I cada cop m’indigno més. Com és possible que llenci el cartró al plàstic? Ho fa per desídia o per desconeixement? És injust que la majoria ens esforcem per fer un bon reciclatge de les deixalles i d’altres no tinguin el més mínim mirament. No m’estranya que les administracions acabin repercutint les males pràctiques, el problema és que ho paguem entre tots i no només el qui no ho fa correctament.

És injust que la majoria ens esforcem per fer un bon reciclatge de les deixalles i d’altres no tinguin el més mínim mirament

Davant aquesta situació m’he arribat a plantejar diverses vegades anar a casa del meu veí per demanar-li, si us plau, que procuri separar els residus. He descartat aquesta opció perquè podria provocar una situació de tensió veïnal. Així doncs, he decidit dedicar-li aquest article perquè, com a mínim, s’ho repensi. És més, el compartiré al grup de WhatsApp del barri i potser d’aquesta manera més d’un se sent al·ludit.