Mirtos 706

Mirtos 706A és l’adreça del Casal Català de Guayaquil. El casal més antic de l'Equador, fundat per un grup de catalans el 1983 i amb Antoni Albiñana com a primer president. El de Guayaquil, la ciutat costanera, és un dels tres que existeixen al país juntament amb el de Quito i Cuenca. 

El Casal, actualment presidit per la Neus Tuset, és un centre de promoció de la cultura catalana i de relacions socials entre persones d’ascendència catalana i que tenen vincles amb el país. S’hi fan activitats culturals de tota mena: des de cinema, teatre, exposicions, cursos en català, mostres gastronòmiques, etcètera. 

El Casal Català de Guayaquil és l’exemple del treball a les xarxes i en xarxa, connectant persones i interessos d’arreu del món

Herència catalana. Gardella, Tuset, Vives, Nebot, Sucre formen part de la vida equatoriana. Cognoms catalans en el dia a dia de Guayaquil. Tenim moltes referències del pas dels catalans per Cuba o Puerto Rico. Els nostres avis també van anar a l’Equador. L’assumpte és que no hi va haver havaneres i tants estudis de la influència catalana al país de la meitat del món, per on passa la línia equatorial que divideix el nord i el sud de la Terra. 

El Casal gualaquileny també és l’exemple del treball a les xarxes i en xarxa. Sovint pensem en la transformació digital com quelcom relacionat amb l’evolució dels negocis i de les empreses. La transformació digital també és la connectivitat entre persones d’arreu del món. És la forma en què ens relacionem, estiguem on estiguem. 

Catalunya a la xarxa. Amb la Neus he contactat a través d’Instagram, després Whatsapp i conversem ‘in situ’ al Casal. Juntament amb en Santiago Barreiro, el seu marit, m’expliquen les activitats i comprovo l’enorme feina que realitzen. A nivell presencial i a nivell digital. I és que difonen el català també a través d’iRCG, la ràdio online associada amb RAB Ràdio (Ràdio Amèrica Barcelona); així com a les xarxes socials com Twitter, Facebook, Instagram i plataformes digitals com SoundCloud o YouTube. De la tecnologia, se n’ocupa en Santiago, un gualaquileny amb arrels gallegues, basques i catalanes que parla la nostra llengua de forma molt notable. 

Són les xarxes les que permeten connectar-nos a realitats catalanes fora d’Europa. És la feina que fan aquests catalans de mar enllà, la que ens permet conèixer Catalunya des d’una altra perspectiva. 

Delegacions catalanes. Aquests dies es parla de congelar l’expansió de les delegacions catalanes a l’estranger. Crec que és una pèssima notícia. Entenc que una delegació no és un casal. Són coses diferents. Però assimilar que cal suprimir la política exterior catalana a partir de suprimir les delegacions és una idea simplista. L’acció catalana dona cobertura comercial, administrativa i burocràtica als ciutadans que estableixen vincles més enllà del Principat. I sense l’acció de les delegacions, els casals poden tenir més pressió a l’hora de realitzar algunes d’aquestes feines. 

Congelar l’expansió de les delegacions catalanes a l’estranger és una pèssima notícia perquè limita l’acció comercial, administrativa i burocràtica de la Generalitat

Potenciar els nodes. Aquests dies que estic recorrent l’Equador m'adono de la necessitat de potenciar els vincles comercials entre països i d’incrementar les connexions entre persones, amb interessos comuns. No toca congelar, sinó pensar en com podem transmetre la cultura catalana arreu del món. Perquè sovint parlem de tenir un Netflix en català, però el model està en deconstruir els continguts a través de molts nodes. Com més nodes, millor. Això és l’aprenentatge que extraiem en aquests temps de TikTok, però també de casals catalans amb canals digitals 24 hores, set dies a la setmana. 

PD: Els fusos horaris existeixen. Me n'adono quan em truqueu des de Barcelona amb sis hores de diferència!