Opinió
Xavi Domínguez
opinió

Ser dona és un problema

Segurament hi haurà qui titlli aquest article de populista, està en el seu dret, però hi ha realitats que no es poden tapar com qui tapa el sol amb un dit, una d'elles, aquesta. Per què és tan difícil ser dona en política?

  • La política exigeix cada dia més racionalitat quan el que funciona és l'emoció, que és filla de la proximitat. Les dones tenen aquest do, és a dir, naveguen a contracorrent en un món d'homes.
  • La pandèmia va demostrar que la sensibilitat era més útil que la testosterona, però la política s'interpreta com a mà dura i no com a exercici d'empatia. Les dones tornen a perdre. Ser empàtica és sinònim de debilitat.
  • Ser dona i la seva definició és incompatible amb la definició que els homes han fet de la política, elles, sensibles, emocionals i properes, ells defineixen la política com a dura, agressiva i de contrast. Terreny creat per fracassar.
  • A la dona que es dedica a la política se la titlla de deslligada de la seva família, crueltat utilitzada a les campanyes pels que li tenen por a la neurona per excés de testosterona.
  • Masculinitzar una dona és l'error més gran en política, els permet sobreviure, però no triomfar.
  • Relacionen les dones amb llocs de treball de sensibilitat social, perquè és una manera de masclisme encobert per no deixar-les ser responsables de tasques com la seguretat o l'economia.
  • Les dones tenen un problema en política: Les mateixes dones. La solidaritat masculina és l'exemple a seguir. Les dones entre elles competeixen, els homes no, els homes es cobreixen entre ells.
  • Mentre la dona continuï sent una quota, no serà una persona amb plenitud de competència, serà això, una quota.
  • Les dones paguen per les males pràctiques de les dones, els homes es converteixen en el recanvi necessari a un home que va actuar malament.
  • Feminitzar la política no és fer disseny amb cors, és empatitzar amb una societat que pateix. No tenen a veure amb el gènere, té a veure amb la manera de ser. 
  • La política necessita dones, no les dones necessiten a la política, el dia que entenguem això, les nostres campanyes, governs i partits, seran millors.
  • Merkel, Thatcher, Xinxilla o Bachelet no són l'excepció per ser dones, són l'excepció perquè fossin més valents que la mitja. El gènere no és excepcional, la valentia sí. 
  • Ser dona en política és pedalar costa amunt en un món en el qual el propietari de la bicicleta, el carrer, el banderí de sortida i els premis, segueixen sent els homes. 
  • A la política li sobra testosterona i li falta serotonina, li sobra divisió i li falta empatia, la solució “CLARA-MENT” passa per no escoltar dones criticant altres dones, avui tan de moda i celebrat.

I si molesta, ho sento.

Categoria: Opinió
Etiqueta: Feminismes