És la universitat un espai plural i de debat?

La universitat Complutense ha anomenat aquest dimarts alumne il·lustre, entre altres personalitats, a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Abans, durant i després de l'acte hem pogut observar com els de sempre, aquells col·lectius universitaris d'extrema esquerra que s'alien i s'animen conjuntament amb partits com Podemos o la CUP i derivats (si parléssim en clau catalana), han intentat boicotejar l'acte.

La instrumentalització de les universitats públiques per part de l'esquerra ideològica i el separatisme més radical és innegable

Tristament, a Catalunya estem massa acostumats a aquest tipus d'escarnis i violència contra els que no formem part dels revolucionaris de pandereta, que es creuen els amos de les universitats i que actuen de manera impune, emparats, normalment, per als seus rectorats.

L'època universitària hauria de ser un temps de creixement formatiu i personal per aquelles persones que formen part d'elles, on la paraula, el debat i el diàleg haurien de ser els eixos principals per als estudiants. De la mateixa manera, el respecte i la tolerància haurien de ser valors fonamentals per a poder entendre i combatre, amb el poder de les argumentacions, les diferents opinions i punts de vista existents. Però la realitat queda molt lluny de tot això.

La instrumentalització de les universitats públiques per part de l'esquerra ideològica i el separatisme més radical és innegable. Des de la meva època universitària, on realitzar actes fora del pensament únic era un autèntic fet heroic, fins a l'actualitat, en la que joves que pretenen expressar les seves opinions són agredides, insultades i assenyalades, han passat uns quants anys, però sense que aquesta llibertat d'expressió s'hagi intentat solucionar per part dels responsables competents.

A Catalunya estem massa acostumats a aquest tipus d'escarnis i violència a les universitats contra els que no formem part dels revolucionaris de pandereta

Sense dubte, hi ha una gran dificultat per fer-ho possible quan els màxims responsables polítics del departament d'universitats, per exemple en l'última època de Junts al govern, amb la consellera Geis, assenyala a associacions de joves com a feixistes només per no pensar com ella creia que havien de fer-ho.

Són molts els professors que intenten aixecar la veu davant d'aquesta deriva de les universitats, però no s'aconseguirà acabar fins que els seus rectorats deixin de ser una pota més de les estructures dels partits i de les ideologies que es creuen en possessió de les direccions universitàries.