Les Fakenews: som els Pinotxos del segle XXI?

Mentir és l’art del nostre temps. Jo menteixo, tu menteixes, ell menteix… Ens menteixen. Recordo una pel·lícula, un clàssic del western, que vaig veure fa anys. Es diu Johnny Guitar, i va ser dirigida per Nicholas Ray el 1954. Té alguns diàlegs magnífics. Els dos protagonistes, que van viure una gran història d’amor en el passat, es retroben. Aquest és un fragment de la conversa:

Johnny: Enganya’m. Digues-me que m’has esperat tots aquests anys.

Vienna: T’he esperat tots aquests anys.

Johnny: Digues-me que hauries mort, si jo no hagués tornat.

Vienna: Hauria mort si no haguessis tornat.

Johnny: Digues-me que encara m’estimes com jo t’estimo.

Vienna: Encara t’estimo com tu m’estimes 

Johnny: Gràcies. Moltes gràcies. 

La conversa és un magnífic joc de dobles mentides. Quan ell li demana que menteixi, en realitat desitja que cada frase que va repetint sigui veritat. L’orgull ferit i el dolor viscut impedeixen que expressin els sentiments. Per tant, juguen a mentir. Potser ni ells ho saben, però és un joc: oculta rere la mentida, es permeten ser sincers. La mentida es converteix en una forma desesperada de proclamar la seva veritat.

Som a l’era de la postveritat. Les notícies han de captar l’atenció i atreure el major nombre de likes o de visualitzacions. Si no són certes, té poca importància

Vivim envoltats de mentides. La tecnologia i la digitalització ens han portat grans avenços, però també molta falsedat.

Són les fakenews: la creació i divulgació de notícies falses que provoquen desinformació. Som a l’era de la postveritat. Les notícies han de captar l’atenció i atreure el major nombre de likes o de visualitzacions. Si no són certes, té poca importància. 

Si rebem cada vegada una quantitat més gran d’informació a un ritme frenètic, els efectes són la confusió, l’engany, i la manipulació de la nostra ment. 

El Centre Cívic L’Elèctric proposa un Cicle de Comunicació i Tecnologia en el qual, del 16 de gener a l’11 de febrer, hi ha l’exposició fakenews, fakescience. Aquest espai, promogut pel CRAI, Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, busca conscienciar-nos sobre el perill i la proliferació de les falses notícies. 

L’exposició es divideix en dues parts. Primer, l’augment de les notícies falses i la necessitat de tenir recursos per detectar-les. Hem d’aprendre a contrastar allò que llegim amb altres fonts fiables. Hem de llegir atentament una notícia, i rellegir-la si cal. L’educació i el sentit crític són instruments per discernir la veritat. A vegades, un titular ens anuncia una notícia polèmica… però el titular no té gaire relació amb el contingut de la notícia. En altres ocasions, es distorsiona, es mutila o es tergiversa la informació fins a transformar-la en una falsedat. 

Si rebem cada vegada una quantitat més gran d’informació a un ritme frenètic, els efectes són la confusió, l’engany, i la manipulació de la nostra ment

La segona part de l’exposició parla de la fakescience. Fins i tot la comunitat científica cau sovint en el parany de la mentida. Com que la investigació s’ha transformat en una cursa competitiva, descobriments científics no contrastats ni definitius es publiquen en revistes especialitzades. L’objectiu de la investigació científica no és trobar veritats, sinó explicar pseudo veritats que potser només són hipòtesis no comprovades. Correm en la vida, correm en la ciència. Importa la cursa, no la meta. Som una societat mentidera. Un dia, ens despertarem i el nas ens haurà crescut un pam. Som els Pinotxos del segle XXI?