Qui guanya amb l'acord de pressupostos?

Per fi s'ha acabat el culebrot dels pressupostos a Catalunya. Després de mesos d'estira-i-arronsa entre els diferents partits, s'ha arribat a un acord entre el govern de la Generalitat, els comuns i socialistes.

Tot i que en un principi Esquerra feia declaracions, mitjançant algun dels seus lideratges, en els que s'assegurava que no s'arribaria a un acord amb el principal partit de l'oposició, a conseqüència del seu paper durant el temps del procés, a mesura que el temps es consumava les tornes i els interessos anaven canviant i els socialistes, que s'havien mostrat disposats a parlar i acordar els pressupostos, es tornaven més exigents davant les negociacions iniciades.

És evident que en comunicació política els tempos són tan importants com el mateix contingut de les propostes. Però moltes vegades el conjunt de ciutadans no entenen aquests canvis d'opinions en un període de temps tan curt.

Ara tots els partits d'aquest consens treuen pit per haver estat capaços d'aconseguir que les seves propostes quedin plasmades en la distribució dels recursos de la comunitat autònoma, però el que realment valoren els signants de l'acord és el rèdit polític que puguin tenir en el futur.

Per un costat, el partit de govern demostra la seva capacitat de pactar amb els partits que formen part de l'oposició, el que li dona imatge institucional molt potent. De la mateixa manera el partit socialista exhibeix la voluntat de posar per sobre els interessos dels catalans que els de la seva formació. I finalment, els comuns aportant les exigències que li reclamen els seus votants.

El temps dirà si aquesta estratègia que han seguit els hi donarà fruits per a les pròximes eleccions, però el que si sembla és que aquests comptes són l'inici d'un futur govern tripartit que trencaria de manera definitiva l'etapa negra del procés.