Matar el tema

Mentre els litigis jurídics a Europa van donant, fins ara sense excepció, la raó a la part catalana (o independentista), cal saber i tenir present quina és la proposta de solució al problema que tenen a la resta de l’Estat. Costa de creure que no hi hagin pensat, o que no hi pensin, ja que no tenir una proposta (o només tenir com a resposta la repressió) equival a provocar que tard o d’hora torni a aflorar la via unilateral. Quina és, doncs, a ulls dels reformistes espanyols, la “solució” òptima al “problema”’? Ens podem imaginar què els passa pel cap a l’hora d’aprofitar el conflicte català per actualitzar l’Estat en termes democràtics i d’organització territorial?

El PSOE ens està dient que té una solució per al problema, però no ens diu que vulgui resoldre el problema de Catalunya: ens està dient que el problema de Catalunya és l’independentisme

La meva opinió és la següent: quan es demana a l’altra part (l’adversari, o l’enemic, segons els gustos) quina idea tenen, el normal és que responguin o bé amb una evasiva (“quin problema, si tot va com una seda?”), o bé amb una concreció antiquada (“tornem a provar amb una reforma de l’Estatut”), o bé amb l’arrogància (“però si us vam guanyar, home”). Jo crec que totes tres formen part de la mateixa solució, que seria la“solució total”: procurar la mort del problema. No hi ha més idea que aquesta. Tant una eventual reforma de l’Estatut, com el dret de conquesta, com mirar de parlar d’altres temes, són “solucions” que volen dur indefectiblement a la mort del moviment independentista. M’ho va suggerir l’aleshores president del Cercle d’Economia: “que pase el tiempo, Jordi”. Davant de la impossibilitat d’entomar el tema de l’autodeterminació, que és l’únic i que en el fons ha estat l’únic des de l’any 1900, l’aposta és ignorar-lo. Deixar passar el temps, desviar la conversa, fer el buit, ignorar la demanda quan ja no es pot directament reprimir-la. Negar la major. Fer com si no existís, vejam si aleshores deixa d’existir.

Que ningú no s’equivoqui: per a ells (PSOE), no hi ha més “problema catalán” que nosaltres. I els problemes, per algunes maneres de pensar, es “resolen”. Millor que sembli un accident

L’independentisme no ha de menysprear aquesta tàctica. Oferir pactes pressupostaris, o de legislatura, a canvi de simplement poder respirar és tant com obrir la porta a la “solució total”. El PSOE ens està dient que té una solució per al problema, però no ens diu que vulgui resoldre el problema de Catalunya: ens està dient que el problema de Catalunya és l’independentisme. Que el problema de Catalunya som nosaltres. Això és el que cal eliminar, exterminar, desinfectar, i d’aquí les constants invocacions a “el 'Procés' ha terminado”. No volen resoldre el tema sinó matar el tema, que és molt diferent. Que ningú no s’equivoqui: per a ells, no hi ha més “problema catalán” que nosaltres. I els problemes, per algunes maneres de pensar, es “resolen”. Millor que sembli un accident.