Trias

Xavier Trias i Vidal de Llobatera, 76 anys, metge, exconseller de Sanitat, exconseller de la Presidència amb Jordi Pujol. Exalcalde de Barcelona. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1979 fins a la seva dissolució el 2016. Del PDeCAT des del 2016 fins al 2022. I, ara, de Junts.

Deu fer vergonya dir que ets independentista, com passa amb el candidat Trias a l’alcaldia de Barcelona

És a dir, Trias és un convergent amb majúscules, que espero que no faci com alguns dels seus companys, que han abdicat del seu passat sense reconèixer que tot el que són, fan i tenen, ho deuen a CDC, si és que no a Jordi Pujol i Soley directament. I no passa absolutament res, però és que absolutament res. 

O és que no es va fer res bé durant els mandats de Jordi Pujol? Oi que això és fals, que es van fer coses bé i d’altres malament com passa en tots els partits? Doncs? Quin és el sentit d’abdicar del teu passat? És que pots separar el teu passat de tu mateix? 

Per què no veig, no sento enlloc cap convergent que digui: “He estat convergent i me’n sento ben orgullós”?

Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball del govern espanyol, no s’avergonyeix de ser ni de dir-se que és comunista. Aleshores? Quin és el problema? Ser de dretes fa vergonya? Quina estupidesa!

Doncs, ara, pel que es veu, també deu fer vergonya dir que ets independentista, com passa amb el candidat Trias a l’alcaldia de Barcelona. Fins i tot, li deu fer com cosa dir que és de Junts, perquè la marca Junts no apareix en cap dels seus actes.

És ben estrany tot això: ets el que ets, si de veritat ets el que ets, però no vols que en campanya es digui que ets el que ets.

Amb tot, aquest fenomen d’esoterisme Premium li està donant bons resultats, segons les enquestes, perquè, fins i tot, esgarrapa vots en zones hostils a Junts i a l’independentisme en general, cosa que demostra la desesperació en zones altes de la ciutat i no tan altes per la gestió de l’actual alcaldessa Ada Colau.

Trias, com Ernest Maragall, són candidats que els convidaries a casa a sopar.

Bonhomia. Persones educades, de llarga trajectòria democràtica, que amb la seva dedicació a la política han deixat empremta.

Maragall se sent orgullós d’Esquerra Republicana. No se n’amaga. Ho reivindica. Trias no vol aparèixer amb la marca Junts. Per què?

Diuen que els militants de Junts, i dic diuen per què al partit de Puigdemont hi ha problemes amb la seguretat del vot electrònic, van decidir, amb un 55,7%, trencar amb ERC perquè els de Junqueras no estan per fer la independència. 

Trias és un convergent amb majúscules, que espero que no faci com alguns dels seus companys, que han abdicat del seu passat sense reconèixer que tot ho deuen a CDC

Què deuen dir ara aquests mateixos militants quan veuen que el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, diu que “no es donen les condicions per fer-la” o que li agrada més parlar de “no-dependència”?

Al final, la gent, enmig de tanta “tonteria”, no anirà ni a votar. I tot per no dir les coses clares.