Per què sembla que parlem pitjor el castellà per l'accent català?

Avui seré breu. Soc catalanoparlant i, quan parlo castellà, tinc accent català. I què hauria de passar? Exacte, res. Però, en canvi, que se’m noti sol generar comentaris. De tant en tant, fins i tot me l'imiten (catalans inclosos).

I clar, jo penso, no té una persona andalusa accent del sud? I, més enllà del centralisme dialectal que hi pugui haver als mitjans i en alguns sectors de la societat, no crec que se'n riguin d'ells mateixos per com parlen. No me'ls imagino dient-se els uns als altres "ojú, qué acento andaluz tienes". Potser sí que passa i a mi se m'escapa eh, qui sap.

Es podria pensar que la diferència és que ells no canvien d'idioma i, per tant, la situació és diferent. Però quan hom escolta un gallec parlar castellà i nota que té accent, simplement pensa que la persona és de Galícia. No crec que li passi pel cap que parla malament, o pitjor, el castellà perquè se li marca l'accent. Almenys jo no m'hi he trobat. I amb el basc, el mateix.

Soc catalanoparlant i, quan parlo castellà, tinc accent català. I què hauria de passar? Exacte, res. Però, en canvi, que se’m noti sovint genera comentaris

En canvi, tinc la sensació que sembla que nosaltres parlem pitjor el castellà per l'accent català. I mira, si els de fora se n'enriuen, m'és més igual, ja s'ho faran. Però entre nosaltres? No siguem rucs, home.

A vegades m'he trobat pensant que potser m'hauria d'esforçar per dissimular-lo. Però, com va dir Espriu, m'arriscaria a "posar la boca en forma de cul de gallina". La frase és literal i és el final d'una meravellosa defensa que el mestre fa del castellà parlat amb accent català. Us deixo aquí sota el fragment de l'entrevista.