Carnets de feministes

Cada vegada que arriba el 8M observem com tot el que ens envolta es converteix en color lila per celebrar i reivindicar el Dia Internacional de la Dona.

Ningú té la potestat d'erigir-se en defensora veritable i pura de les dones, ja que són moltes les que ho fan d'una manera molt diferent de l'estàndard que part de l'esquerra vol imposar

Aquesta causa totalment justa i necessària, que busca d'una vegada per totes una societat més justa vers les dones, amb igualtat d'oportunitats i decidida contra les desigualtats existents, es converteix, en el moment que toca el terreny polític en un show que poc bé li fa a la societat que volen dirigir-se.

Cap dona (ni home) té la capacitat de decidir i dictaminar qui lluita de manera correcta per al feminisme. Ningú té la potestat d'erigir-se en defensora veritable i pura de les dones, ja que són moltes les que treballen en el seu dia a dia per avançar en els seus drets, i ho fan d'una manera molt diferent de l'estàndard que part de l'esquerra vol imposar.

El sectarisme no és bona acompanyant en cap àmbit de la vida, i en aquest no és una excepció. La mania persecutòria d'inculcar un odi cap aquells que tenen una manera diferent de pensar és contraproduent per arribar als drets que es volen assolir.

Que la número dos del ministeri d'igualtat gravi vídeos a les seves xarxes desitjant la mort d'un líder polític per no pensar com hauria de ser segons ella o que la ministra Montero i el seu partit siguin incapaces d'admetre que la llei del sí és sí ha estat un error que permet a violadors sortir de la presó i afavorir les seves penes, no ajuda a la causa feminista.

Que es produeixin escarnis a altres dones per la simple raó de discrepar en les opinions, i es trobi com a resposta el silenci, junt amb la complicitat, per part de les "veritables" defensores del feminisme, o que el debat no sigui el de garantir realment la igualtat i la lluita contra les injustícies sinó la inclusió en el vocabulari del tots, totes i totis, o definir com s'han de tenir relacions sexuals, no afavoreix a mirar un futur millor.

Cap dona (ni home) té la capacitat de decidir i dictaminar qui lluita de manera correcta per al feminisme

Si alguns i algunes volen continuar utilitzant el feminisme com a modus vivendi estan en el seu dret, però no dubto que són moltes les persones que els hi agradaria una mica més de responsabilitat i sentit comú davant unes polítiques d'igualtat que necessitem per avançar com a societat.