Diana, humiliada davant el món

Per què lady Di és una icona mundial? Primer, va morir jove i bella (en estranyes circumstàncies). Segon, era princesa. Tercer, va viure un amor no correspost. Lady Di reuneix les característiques de les grans heroïnes tràgiques. Va ser enganyada i traïda. De jove innocent passà a convertir-se en dona humiliada davant el món. La ingenuïtat es transformà en enginy seductor. La promesa il·lusionada d’un príncep derivà en una víctima solitària. Se n’han escrit llibres, se n’han fet sèries, documentals. Protagonitzà un conte de fades que acabà en un thriller.

Els espies són figures que desprenen un aire de misteri. Aquells personatges que la ficció envolta d’intrigues i interrogants. Si parlem d’espies, és inevitable pensar en Mata Hari

L’última notícia és la subhasta de trenta-dues cartes, escrites entre el 1995-96 per la princesa Diana. Anaven adreçades a un matrimoni d’íntims amics, a qui feia confidències. Explicar sentiments, emocions, detalls d’anècdotes viscudes en primera persona considerades secretes… implica un grau elevat de confiança. 

El matrimoni Kassem era molt proper a Diana. Durant vint-i -cinc anys han conservat aquest material epistolar, amb el desig de respectar la memòria de qui vas ser una gran amiga. Un quart de segle de silenci. En aquest temps, han custodiat l’horror que va viure la princesa en el període previ al seu procés de divorci. Missatges plens d’impotència, humiliació i tristesa. Paraules escrites en un moment dur.

Entre les confidències, destaca la de sentir-se perseguida, espiada. Els espies són figures que desprenen un aire de misteri. Aquells personatges que la ficció envolta d’intrigues i interrogants. Si parlem d’espies, és inevitable pensar en Mata Hari, la reina de la professió: enigmàtica i ballarina, acabà afusellada. Però els serveis secrets britànics no devien tenir l’aspecte de Mata Hari. Ni l’aura de la seva llegenda. 

Els Kassem han decidit posar a la venda les cartes de Diana. No es tracta d’una deslleialtat, sinó d’un sentiment molt més elemental: la por. Tenen por de deixar als seus fills la càrrega d’una responsabilitat com aquesta. 

La correspondència surt a subhasta, però abans alça polseguera als mitjans informatius. Es fan suposicions sobre el contingut, s’imaginen històries, secrets inesperats. És increïble el poder que té el personatge.

Els Kassem han dit que destinaran els diners que obtinguin de la venda a obres benèfiques. Deixen clar que no pretenen guanyar-hi res, en aquesta història

És probable que Diana no fos una dona lliure mentre vivia. Després de la seva mort, ho és encara menys que abans. Tampoc no va tenir gaire vida privada, perquè van prendre-li els paparazzis. Res no pot ser considerat íntim al voltant d’aquest personatge. 

Els Kassem han dit que destinaran els diners que obtinguin de la venda a obres benèfiques. Deixen clar que no pretenen guanyar-hi res, en aquesta història. El dubte és: cal una subhasta per deslliurar-se de la responsabilitat de custodiar secrets? Vendre les cartes significa esbombar aquests secrets. Fer que sorgeixin més suposicions i mentides. No hauria estat molt més senzill destruir-les? Si les cartes anaven adreçades a ells, per quina raó les exposen als ulls de tothom? Les peces no encaixen. Hauria estat senzill: una xemeneia encesa, els papers que es cremen en silenci. Un silenci que, ben segur, hauria significat respecte i amistat de cor.