Quan l’amor ens castiga

Algú s’imagina Cleopatra insegura? Joana d’Arc vacil·lant davant l’exèrcit? Isabel la Catòlica indecisa? O Mata Hari covarda? Hi ha dones valentes que han transformat el món. Han sabut moure els fils del poder. 

Els perfils de les dones maltractades poden ser sorprenents. Segons els clixés generals, les víctimes haurien de ser dèbils, sense gaire caràcter ni personalitat

Hi ha dones submises. Moltes són properes a nosaltres, pertanyen al nostre temps. Viuen amb por. Menteixen. Es maquillen per dissimular els blaus a la pell, les marques d’una pallissa, el rastre del dolor. Algunes diuen que han caigut, si algú els fa preguntes, o s’amaguen amb mocadors i ulleres de sol perquè no puguem endevinar la seva història. No expliquen a ningú que viuen un malson.

Poden ser dones fortes, preparades, amb una trajectòria brillant… maltractades per les seves parelles. Els perfils de les dones maltractades poden ser sorprenents. Segons els clixés generals, les víctimes haurien de ser dèbils, sense gaire caràcter ni personalitat, de condició social baixa, poca preparació acadèmica i llocs de feina precaris. Figures dependents dels qui tenen més a prop, de qui algun dia van estimar. Però la realitat no és així. Hi ha dones amb independència econòmica, carreres brillants, aparentment segures de si mateixes, que cauen al parany d’una relació tòxica. 

En una pel·lícula dels noranta, protagonitzada per Júlia Roberts i dirigida per Joseph Ruben, el tema apareix en forma de thriller. Es titula: Dormint amb el seu enemic.

La protagonista és víctima del maltractament i els abusos sexuals de la seva parella. Intenta alliberar-se’n fingint la pròpia mort, mentre canvia d’identitat i de vida. Però no sempre és possible deixar-ho tot enrere. A vegades, la realitat ens empresona.

He vist la sèrie Cristo y Rei, dirigida per Daniel Écija, i protagonitzada per Jaime Lorente y Belén Cuesta, magnífics en els papers de qui va ser el millor domador del món i la reina de l’espectacle. És el relat de la seva biografia. Bàrbara Rey va ser una dona molt popular a l’Estat espanyol. Vedette, actriu i presentadora de televisió admirada, objecte de desig i poderosa. Entre el llistat dels seus amants, hi havia el torero Paquirri i el rei d’Espanya. 

Quan era al cim de la seva trajectòria professional, abandonà la carrera per casar-se amb un domador de lleons, un home primitiu, sense preparació intel·lectual, ple d’addiccions i molt violent.

Bàrbara Rey se n’anà a viure amb Àngel Cristo al circ. Canvià la vida amb l’esperança de ser feliç i de formar una família. Va ser un enamorament intens, ràpid. Eren dos desconeguts que emprenen la vida entre llums, trapezis, acròbates i animals salvatges. Àngel Cristo començà a maltractar-la poc després de les noces.

Hi ha dones submises. Moltes són properes a nosaltres, pertanyen al nostre temps. Viuen amb por. Menteixen. Es maquillen per dissimular els blaus a la pell, les marques d’una pallissa, el rastre del dolor

Durant anys, la dona que havia tingut independència i poder, es convertí en un titella. Li costà divorciar-se. En una entrevista que li han fet amb motiu de l’estrena de la sèrie, assegura que el domador va ser l’amor de la seva vida.

Com pot dir-ho? Em costa d’entendre. L’amor de la vida és qui et fa patir? Qui et destrueix i t'anul·la com a persona? L’amor no hauria de fer víctimes, ni disfressar-se de botxí.