Llistes cremallera

L’avantprojecte de llei de representació paritària de dones i homes aprovat el passat dia 7 de març pel govern de coalició de Pedro Sánchez ens afectarà en molts àmbits; no només en la política o en l’economia. No és només una reforma electoral, que també, és una reforma que tradueix un canvi radical en com s’està configurant un nou dret d’igualtat en termes constitucionals a les societats occidentals més avançades. 

Ja no hi haurà les quotes del 60/40 de dones i homes en unes llistes electorals. A partir d’ara cada posició dins la llista alterna entre un sexe femení i un sexe maculí des del principi fins al final

Aquesta iniciativa legislativa que s’intitularà col·loquialment com la llei de les “llistes cremallera” –les coses són així ara- tindrà un impacte que ara és difícil de mesurar. 

En certa manera la iniciativa del govern enterra les quotes de la ja obsoleta Llei de paritat de 22 de març de 2007. Però, com estem ara, 15 anys després de la primera iniciativa de representació igualitària d’homes i dones en el nostre país? Doncs no podem dir que malament. El Parlament espanyol se situava en paritat l'any 2019 per sobre de països com Finlàndia o Suècia, amb xifres de representació de les dones per sobre del 42%. 

És cert que el sector públic estatal –agències, empreses públiques, fundacions, etc.– han anat un xic a remolc, tot i això, en general, està millor posicionat que no pas els Consells d’administració de les grans empreses a les quals s’adreça la Directiva de la UE de l’any 2022 que obliga a partir de l’any 2026 que almenys el 40% dels administradors no executius de les empreses cotitzades siguin membres del sexe menys representat. S’ha de dir que el darrer informe de la Comissió Nacional del Marcat de Valors (CNMV) de l’any 2021 certifica la presència femenina en els consells d’administració de les empreses de l’IBEX en un 34,2%. 

Però com dèiem la reforma aprovada pel Govern, serà coneguda per les “llistes cremallera” i a això tornem doncs en l'elaboració de les llistes electorals -des de les eleccions locals fins a les eleccions al Parlament Europeu- ja no hi haurà les quotes del 60/40 que, en realitat representaven una igualtat limitada segons el lloc que ocupàvem dones i homes en unes llistes electorals que romanen –i tot sembla indicar que romandran en un futur immediat- tancades en el nostre sistema de partits. A partir d’ara cada posició dins la llista alterna entre un sexe femení i un sexe maculí des del principi fins al final. 

Fins ara, pocs països europeus fan ús de les “llistes cremallera”, molt menys amb l’abast que el nou projecte de llei pretén. França, Suècia, Alemanya i de forma menys obligada, Noruega i Àustria dibuixen un escenari encara pioner i en construcció que necessita altres arrels per a la consolidació d’aquest nou dret a la igualtat al qual les estridències no ajuden. 

El Parlament espanyol se situava en paritat l'any 2019 per sobre de països com Finlàndia o Suècia, amb xifres de representació de les dones per sobre del 42%

La configuració de les llistes amb la nova norma de paritat no serà fàcil. Ara, a més a més, amb la urgència d’una imminent convocatòria electoral. L’anomenada Llei de paritat de 2007 va excloure els municipis de menys de 3.000 habitants del sistema de quotes. Veurem a on queda ara aquest límit a l’Espanya rural a on conformar llistes electorals per a les eleccions municipals no és una tasca gens fàcil. Tot un repte per una reforma sorpresa.