Els filtres de TikTok posen en alerta la salut mental

El 2018, investigadors de la Universitat de Boston van trobar una correlació directa entre la quantitat de selfies retocats digitalment i el nombre de trastorns per dismòrfia corporal diagnosticats. Entenem per dismòrfia corporal, l’obsessió amb els suposats defectes del cos. 

Salut mental i xarxes socials és un encreuament de camins cada cop més habitual. Si afegim l’autopista de la intel·ligència artificial, el mapa encara té un major impacte.

Patologies de la imatge. Stalin o Franco van ser precursors en la modificació de fotografies, quan interessava eliminar un dissident o sortir més alt al costat de Hitler, per exemple. La publicitat i els mitjans de comunicació no s’han estalviat hores de Photoshop a les portades de les revistes o els anuncis per retocar fotografies de famosos, fent pujar uns pits, uns pòmuls o rebaixar una panxa amb les cerveses del cap de setmana.

Els filtres de TikTok o Instagram aporten rapidesa, viralitat, popularitat, però també una nova versió de les patologies de la imatge que impacten al nostre jo digital

El que fa uns anys Romà Gubern, escriptor i investigador de la història dels mitjans de comunicació de masses, va identificar com a patologies de la imatge, amb l’auge de les xarxes socials ha assolit un nou nivell de complexitat. I sobretot, de viralitat. 

Sense donar-nos compte hem integrat els filtres de les xarxes socials en les nostres vides. Aplicacions com Snapchat, Instagram o TikTok ja fa temps que ens permeten posar capes per millorar de forma automàtica els nostres selfies. Però no només millorar, modifiquem aquestes imatges personals també envellint els nostres rostres, posant-nos màscares, extensions de cabell, convertint-nos en personatges Disney o simplement canviant-nos de sexe. En definitiva, transformen la nostra aparença i el nostre jo.

Mirallet, mirallet. Ja hem vist, provat i publicat moltes fotografies o vídeos amb filtres, però la darrera invenció de TikTok ho peta molt. Es tracta de Bold Glamour, un filtre que transforma el nostre rostre en la versió més bonica.

Bold Glamour utilitza la Intel·ligència Artificial (IA) per servir-nos en pocs segons una sorprenent versió hiperrealista de nosaltres mateixos. Amb aquest filtre, allò de “mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?” seria molt difícil de determinar. 

Milions d’avatars. Al recent llibre ‘La democràcia mor al núvol’, l’etnògraf digital Josep Maria Ganyet parla sobre quelcom fonamental: el jo digital. Ganyet diu que a “la xarxa ja no som individus, som avatars entre milers de milions d’altres”.

Entendre les derivades ètiques i psicològiques que sorgeixen del creixent ús d’aquest tipus de filtres és fonamental per una transició digital sostenible

Integrem els filtres de xarxes socials en les nostres vides i en la construcció del nostre jo digital. Ara totes les xarxes socials ens permeten crear avatars, emojis, skins, emoticones personalitzades… són versions digitals de nosaltres mateixos i de les nostres emocions. Totes aquestes capes, no obstant, fan evolucionar igualment aquelles patologies associades a la dependència de la tecnologia mòbil i, com dèiem al principi, a les frustracions per la nostra aparença física. 

Els filtres aporten rapidesa, viralitat, popularitat, però també una nova versió d’aquelles patologies de la imatge.

Entendre les derivades ètiques i psicològiques que sorgeixen del creixent ús d’aquest tipus de filtres és fonamental per una transició digital sostenible. Cal un enfocament més crític de l’ús de la tecnologia a la indústria de la bellesa impactada per les xarxes socials.

Cada cop és més difícil assumir que les imatges compartides a xarxes socials poc s’assemblen a la realitat. No hem hagut d’esperar al metavers per ser un plàtan, una tortuga o una top model. La realitat immersiva optimitzada per la IA ens està servint noves perspectives que s’han d’abordar també des del terreny de la salut mental.