L'esperpent

A "Llums de Bohèmia", Max Estrella, el protagonista de la novel·la de Ramon Maria del Valle Inclán, és un poeta sense èxit. Ell i la seva família sobreviuen com poden. El protagonista, encara que cec, veu amb una claredat meridiana la realitat social que l'envolta, una realitat que menysprea els valors que eleven la condició humana.

La deformació de la realitat social, econòmica i política amb què ahir es va entretenir Tamames només s’explica d’algú profundament insatisfet

Valle Inclán retrata de forma tràgica la realitat de la societat espanyola de l'època, una societat canalla, capaç de tancar un innocent o de menysprear qui es dedica al vers, on la traïció i els instints més baixos dibuixen un patró primari, gairebé animal, en els comportaments. La mort de Max Estrella i el suïcidi de la seva dona i filla després segellen l'esperpent.

Ahir, al Congrés dels Diputats la figura de l'emèrit Ramón Tamames, ben situat als escons de Vox, m'ha recordat alguns episodis d'aquesta magnífica novel·la. Sí, sí, aquests miralls còncaus amb què Valle Inclán ens ofereix una estètica sistemàticament deformada de la vida espanyola amb l'esperança que, per fi, reaccionem.

A tall d'aquests miralls còncaus de l'esperpent, però amb una intenció ben diferent de la de la novel·la, la imatge del nostre país presentada per Tamames i VOX -o a la inversa, com preferiu-vos- en aquesta teatral moció de censura oberta a tots els públics ahir no té res a veure amb la realitat.

La deformació de la realitat social, econòmica i política amb què ahir es va entretenir Tamames només s’explica d’algú profundament insatisfet. Tants canvis solen portar a això: insatisfacció.

Qui afirmi que estem pitjor que el 1978 - encara que ho digui Tamames- no diu la veritat. Qui afirmi que la democràcia a Espanya necessita un reseteig del principi constitucional de separació de poders, perquè el poder executiu –és a dir, el govern, ho té tot– no diu la veritat.

El “mirall còncau de Tamames” l'ha portat –a ell que és un intel·lectual, amb una credibilitat més que dubtosa en la política– a tenir una visió deformada de la realitat social i política espanyola; una realitat que ell i Vox volguessin canalla i sense remei com la de “Llums de Bohèmia”.

El “mirall còncau de Tamames” l'ha portat –a ell que és un intel·lectual, amb una credibilitat més que dubtosa en la política– a tenir una visió deformada de la realitat social i política espanyola

Però, afortunadament, Espanya ha canviat, la gent ha canviat i no vol tornar a segons quin tipus de situacions. Per això, els acords entre diferents que enutgen a la dreta extrema i l'animen a qualificar el govern de coalició de Sánchez com a “il·legítim” no encaixen al mirall de Tamames. Perquè aquests acords, Sr. Tamames, s'han fet per no tornar a l'esperpent. Sempre amb el permís de la gent i, perquè no dir-ho, també del Partit Popular, que en aquesta obra assisteix d'oient.