Opinió
Maria de la Pau Janer
Temps de lectura: 3 minuts
Opinió

Si volem ser bons ciutadans, atenció!

Temps de lectura: 3 minuts

Qui ha decidit dividir el món en bons i dolents? Qui estableix a la nostra societat com hem de viure? Les persones es divideixen en llistes diferents.  A la llista dels bons ciutadans, no és senzill entrar-hi. Hi ha requisits indispensables: 

Primer, hem de ser vegans. Si algú opta per ser vegetarià, se li perdonarà perquè, malgrat les seves faltes, va pel camí correcte. 

Segon, hem de tenir un gos o un gat a qui hem de tractar com el rei de la casa. No es tracta de traumatitzar els animals. Les catifes, els sofàs, les portes… estaran al servei de les nostres mascotes, i no a l’inrevés. El llit deixarà de ser nostre, i passarà a estar ocupat per una criatura que marcarà territori. 

Si algú opta per ser vegetarià, se li perdonarà perquè, malgrat les seves faltes, va pel camí correcte

Tercer, si tenim òrgans genitals femenins i, per tant, la regla, hem d’emprar la copa menstrual, el gran invent. 

Quart, hem de procurar optar sempre pel transport públic i, si és possible, anar amb bicicleta.   Imaginar-nos que Barcelona és Amsterdam, per exemple, i anar fent. 

Si assolim aquests objectius, la vida serà molt més bonica. Serem persones preocupades pel medi ambient, conscients i responsables. 

Les males persones són les que no compleixen aquestes normes. Fem un repàs: Menjar carn és terrible. Renunciar als animals domèstics ens fa poc solidaris. Usar tampons o compreses ens converteix en terroristes del medi ambient. Odiar el carril bici és propi d’energúmens incivilitzats. Totes aquestes persones aniran a l’infern.

Usar tampons o compreses ens converteix en terroristes del medi ambient.Odiar el carril bici és propi d’energúmens incivilitzats

En una ocasió, una coneguda, que és vegana i guerrera, em va dir que mai no podria tenir relacions sexuals amb una altra persona no vegana. Davant la meva perplexitat, fou contundent: “Mai no podria anar-me’n al llit amb un assassí”, m’assegurà. 

Tinc amigues boges d’amor per les seves mascotes. Me n’envien centenars de fotografies delicioses. A algunes, els agrada consentir-les fins a uns límits que mai no permetrien als seus fills. Tenen una relació tendra amb els animals, i a vegades… conflictiva amb les persones. 

La copa menstrual s’ha posat de moda com el gran invent higiènic, respectuós amb el medi ambient, i econòmic. Tot són avantatges. Ningú no parla de les dificultats per posar-la o treure-la bé. És necessari un temps per descobrir el lloc exacte on col·locar-la (que no és el mateix que els tampons). És important fer buit amb els dits perquè surti fàcilment. Tampoc no es parla de la importància de netejar-la amb cura. Ni dels inconvenients d’haver-la de buidar en un restaurant o en un lloc públic sense semblar que som filles del comte Dràcula.

Anar amb bicicleta és fantàstic als llocs que tenen cultura de la bicicleta. En el model de ciutat Mediterrània, que sol ser un caos circulatori, els carrils bici són molt perillosos. Tothom coneix algú que ha estat atropellat per una bicicleta o un patinet. Abans de fer tants carrils bici, hauríem de fer una mica d’educació sobre mobilitat ciutadana.

Conclusió: Els vianants acaben convertits en les grans víctimes dels cotxes, les bicicletes, els patinets, els qui discuteixen perquè volen menjar pernil, les senyores que no recullen els excrements dels seus gossos, i la vida en general és complicada.  

Categoria: Opinió