Alarmisme

A principis del segle XX, els mitjans de comunicació estaven en un moment de transició. La premsa, la ràdio i el cinema es van convertir en instruments claus per a la informació i l'entreteniment, i la seva influència va créixer exponencialment. No obstant això, des dels seus inicis, els mitjans de comunicació han estat criticats per la seva tendència a fer alarmisme.

Hi ha qui defensa que l'alarmisme és necessari per mantenir el públic informat i alerta sobre les amenaces que puguin afectar-los

El terme "alarmisme" es refereix a la pràctica de fer notícies sensacionalistes que exageren els fets amb la finalitat de captar l'atenció del públic. Aquesta tendència a l'alarmisme s'ha observat en molts mitjans de comunicació, incloent-hi la premsa escrita, la ràdio i la televisió.

Els crítics d'aquesta pràctica argumenten que l'alarmisme crea un clima de por i ansietat entre el públic, i que pot ser perjudicial per a la salut mental i física de les persones. A més, també es considera que l'alarmisme pot crear una distorsió de la realitat, ja que les notícies sensacionalistes poden portar a la sobre reacció o a la desinformació.

Diumenge passat, vam tenir al “més Singulars”, Cristina Gutiérrez, educadora emocional, directora de La Granja, investigadora, divulgadora, responsable del programa d’educació emocional de La Masia del F.C. Barcelona i de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Per les instal·lacions de La Granja passen cada any milers d’alumnes i d’adults, i és que les dades oficials sobre l’estat de salut mental de la població són, sense cap mena d’exageració, preocupants: 6 de cada 10 ciutadans manifesten que se senten preocupats, temorosos, deprimits o tristos.

Durant la seva intervenció al programa, es va parlar del biaix totalment negatiu que ofereixen els mitjans de comunicació i que, si es tenen pocs recursos per buscar informació en altres fonts, acaben afectant directament la salut dels ciutadans. 

Malgrat el que s’acaba d’explicar, l’alarmisme també té defensors. Són els que argumenten que aquesta pràctica és necessària per mantenir el públic informat i alerta sobre les amenaces que puguin afectar-los. També argumenten que l'alarmisme pot portar a una acció immediata per part del públic, que pot ser beneficiosa en situacions d'emergència.

En qualsevol cas, és important tenir en compte que l'alarmisme no és exclusiu dels mitjans de comunicació. Altres factors, com ara les xarxes socials i les fonts d'informació alternativa, també poden contribuir a la difusió de notícies sensacionalistes.

Com va recordar Cristina Gutiérrez, portem molts anys amb un estrès emocional molt gran i això es nota, sobretot, en el consum de psicofàrmacs, que no para d’augmentar, fins al punt, que som el primer país del món a l’hora de consumir-los. 

És important tenir en compte que l'alarmisme no és exclusiu dels mitjans de comunicació

L’alarmisme, com el sensacionalisme, és un negoci. En viuen professionals sense escrúpols i, fins i tot, organitzacions no governamentals. Cal tenir-ho molt present a l’hora de creure’ns segons quines informacions.