El Congrés fa el primer pas per derogar la sedició

El Congrés ha fet aquest dijous el primer pas per aprovar la reforma del Codi Penal, que inclou l'eliminació del delicte de sedició. L'objectiu és que s'aprovi definitivament abans de Nadal. 

Per què és important? És un dels grans acords de la legislatura entre ERC i el govern espanyol en matèria de desjudicialització. El Tribunal Suprem va condemnar els líders del procés a fins a 13 anys de presó i inhabilitació per sedició.

• Aquest delicte està tipificat al Codi Penal des de 1822, tot i que es va modificar el 1995, i no té paral·lelismes a la resta d'Europa. 

Les xifres: Hi han votat a favor PSOE, Podemos, ERC, Bildu, el PNB, Más País, el PDeCat i el BNG.

• S'ha aprovat amb 187 a favor, 155 en contra i 6 abstencions.
• Els diputats de la CUP i els de Junts s'han abstingut en la votació.
• El diputat de Vox per Barcelona Juanjo Aizcorbe ha votat telemàticament a favor. Ha estat degut a un error.
• Els diputats han hagut de votar en veu alta i a peu drets a petició del Partit Popular. Una demanda que buscava posar en evidència el posicionament dels socialistes.

Què s'ha dit: Durant el debat, la dreta del parlament, formada pel PP, Vox i Ciutadans, ha acusat els socialistes de traïdors i han augurat que Sánchez “patrocinarà el pròxim cop d'estat dels independentistes”.

Al detall: Quan el text s'aprovi definitivament, el delicte de sedició, que comportava fins a 15 anys de presó, serà eliminat del Codi Penal.

• També es modificarà el de desordres públics agreujats. Aquest punt ha generat molt de debat perquè alguns juristes i entitats creuen que pot castigar més durament la protesta al carrer. 
• La pena màxima del delicte de desodres públic agreujats baixa de 6 a 5 anys presó, però la mínima puja d'1 a 3 anys.

Tot i això: Els defensors de la reforma asseguren que el nou redactat inclou diversos supòsits que dificulten que algú pugui ser acusat de desordres públics agreujats. 

• Per exemple, que ho ha de fer una multitud, que ha d'haver-se organitzat per afectar greument l'ordre públic i que hi ha d'haver violència o intimidació.
• Fins ara es deia que hi havia d'haver violència o amenaça.

A partir d'ara, s'obre el termini d'esmenes. Primer s'hauran de presentar les de la totalitat i d'aquí a unes poques setmanes les parcials. 

• Junts ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat. Demanaran no tocar els desobdres públics, exigiran l'ús d'armes en la rebel·lió i reclamaran també que el text deixi clar que amb la suspensió de la sedició, s'eliminen els antecedents penals dels líders independentistes.

Per altra banda, hi ha debat dins d'Esquerra sobre si incloure una reforma del delicte de malversació a través d'esmenes parcial durant el tràmit parlamentari. 

• Els republicans treballaven amb l'objectiu d'eliminar el canvi que va introduir el PP l'any 2015 i que buscava perseguir l'independentisme després de la consulta del 9-N. 
• Però en els últims dies s'ha començat a estendre la por que la reforma pugui ser utilitzada per algun acusat o condemnat per corrupció per beneficiar-se'n.
• A més, també hi ha dubtes similars entre els grups que suposadament hi haurien de donar suport.

El motiu: El delicte de malversació afecta una part dels líders del procés, però també a una vintena de persones, majoritàriament exalts càrrecs del Govern. Es tracta d'un delicte que també comporta presó. 

A partir d'ara: El gran dubte és com afectarà la reforma als ja condemnats pel procés i també als exiliats. La decisió dependrà del Tribunal Suprem.