L'Estat recorre al Constitucional la llei catalana contra els desnonaments
El govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos ha recorregut davant del Tribunal Constitucional un article de la llei catalana que busca combatre i prevenir els desnonaments. L'executiu creu que el text impugnat envaeix competències exclusives de l'Estat.
Per què és important? La llei catalana contra els desnonaments busca facilitar l'accés als lloguers socials regulats. Aquest és un capítol més en el llarg historial judicial d'un àmbit de legislació, el de l'habitatge, abordat per la Generalitat i àmpliament combatut pels governs del PP al llarg de l'última dècada, i retallat pel Tribunal Constitucional.
Al detall: El Consell de Ministres va aprovar aquest dilluns recórrer davant el Tribunal Constitucional un article de la llei catalana contra els desnonaments. Concretament, la disposició primera, apartat 1.c.
- L'executiu estatal, format per PSOE i Podem, considera que l'article "reprodueix novament" alguns preceptes del decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge anul·lat pel mateix TC.
- Segons el govern espanyol, la disposició recorreguda afecta la regulació de la propietat privada i la competència en matèria de legislació civil.
- El text recorregut amb unes condicions, entre d'altres, que l'habitatge estigui inscrit en el Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant o sigui susceptible d'estar inscrit en ell.
A més: El Consell de Ministres considera una “vulneració” del principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, del d'igualtat i de la competència exclusiva de l'Estat en legislació sobre expropiació forçosa.
D'on venim?
- L'article recorregut va ser publicat en el BOE el 17 de març del 2022 i parla de l'oferiment de proposta de lloguer social "per manca de títol jurídic que habiliti l'ocupació de l'habitatge, si el demandant té la condició de gran tenidor d'acord amb l'article 5.9.a i c" — sota circumstàncies concretes.
- El Consell de Ministres també ha recordat que el Constitucional ja va anul·lar aquests preceptes en una sentència del 2021, referida al decret llei de la Generalitat amb mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.
