Tània Verge: "És inacceptable que el PSOE vagi amb PP i Vox en la suposada defensa de les dones"

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, llança els seus dards contra el PSOE després que el partit de Pedro Sánchez hagi aprovat aquest dimarts la reforma de la llei del "només sí és sí" gràcies als vots del PP i Vox, entre altres.

Què han dit? En una entrevista a Principal per la nova directora del digital, Mònica Hernàndez, la consellera d'ERC considera que la reforma és "inacceptable" perquè suposa "un pas enrere", ja que es "carrega la idea de situar el consentiment al centre que el model català ja reconeix des de 2020". Verge creu que això "comportarà més revictimització per a les dones".

Fa cinc anys, les dones vam aturar el país en la primera vaga estatal feminista. On som després de 5 anys?

Era una vaga estatal, però el motor havia estat Catalunya perquè dos anys abans ja s'havien organitzat plataformes. Som en un camí irreversible de presa de consciència per part del conjunt de la societat, de la convicció que necessitem aquesta transformació feminista per tenir vides més lliures. També estem davant d'una contrareacció organitzada a nivell internacional, aquí amb els grups d'extrema dreta i grups fonamentalistes religiosos, que amenacen de fer retrocedir els nostres drets. Cada cop que el feminisme avança s'organitza la contrareacció també s'organitza. 

Quan aquests col·lectius se senten atemorits reaccionen amb odi o rebuig cap al feminisme. És una cosa habitual, oi?

Ho hem vist al llarg de la història. Les sufragistes van ser insultades per voler-se posar pantalons i fer coses que no eren de dones. Sempre hi ha hagut mobilització quan els drets avancen. L'statu quo sempre busca manipular tot el llenguatge. Ara diuen que el feminisme és una ideologia de gènere, però l'única ideologia de gènere que hi ha és el masclisme, que fa que segons el gènere que tinguis la societat t'ofereixi diferents oportunitats, sigui en forma de bretxa salarial o participació social i política. 

Diu que és una xarxa internacional?

Ho és. Tots els plantejaments de l'extrema dreta són copiats dels EUA els anys 80. Els atacs contra persones LGTBI, per exemple. El que han fet és teixit aquesta teranyina a nivell internacional dotada per organitzacions de fanatisme religiós i de grans fortunes, també de l'Estat espanyol.

Quan sent expressions com "la violència no té gènere", talibans del feminisme" o "el feminisme es cura", què pensa?

El feminisme ha de ser el nou sentit comú. La normalitat feminista defensa coses molt bàsiques que tots i totes ens hem trobat a la vida quotidiana. Com ara que les dones dediquem el doble de temps en la tasca domèstica i cura que els homes, que hi hagi colors associats al gènere, que se'ns tracti de nena, que les feines feminitzades estiguin més precaritzades.

Quin balanç fa dels dos anys de la seva conselleria? 

És un abans i un després. Fins al 2021 el que caracteritzava les polítiques d'igualtat era una infradotació econòmica, un escàs compromís polític... Això justifica la creació del Departament d'Igualtat i Feminismes. El nostre pressupost ha crescut un 153%.  En l'abordatge de les violències masclistes hem triplicat el pressupost fins als 38,5 milions dels pressupostos de 2023. Necessitàvem una xarxa molt més potent.

El 2018 hi va haver 23.000 denúncies per violència masclista i la majoria sense condemna. Què estem fent malament?

Els jutges haurien d'estar més especialitzats en violències masclistes. Hem observat un impacte molt important en l'acompanyament especialitzat amb els Mossos d'Esquadra. És un àmbit on hi ha molta infradenúncia. La denuncia sovint no és el primer pas, sinó recuperar-te, fer-te forta per analitzar els escenaris i recursos per seguir endavant amb la denúncia o amb la teva vida. Per això és molt important conèixer el telèfon 900900120 d'informació i atenció a les violències que proporciona primer acompanyament.

Entre el jovent hi ha un increment del masclisme. Retrocedim com a societat? 

No estem retrocedint perquè fa uns anys no parlàvem de violència masclista, sinó de violència domèstica. Les víctimes eren qüestionades a uns nivells màxims. Ara hi ha un moviment al darrere que diu "germana jo et crec" i uns serveis públics molt més preparats. És impossible que estiguem pitjor que fa uns anys quan no es considerava ni un problema. Ara entenem que és un problema estructural i que les violències masclistes són consubstancials del patriarcat. Des dels poders públics i la societat tenim l'obligació de deslegitimar-les.

És evident que mentre la societat sigui masclista i en un context de rearmament del patriarcat, aquests discursos calin en totes les franges d'edat, també entre la gent jove. Els grups d'extrema dreta fan servir les xarxes per escampar el seu missatge d'odi, misogin i antifeminista. 

Potser hauríem d'aconseguir que aquesta educació emocional fos més transversal i no només un dia l'any? 

Necessitem sacsejar els continguts curriculars. Tots necessitem referents, explicar als nens i nenes quina és la història de la humanitat, no només d'una part, que hi hagi referències de tots els àmbits. Necessitem la segona línia que és la prevenció de les violències, LGTB-fòbiques.  Hem de prevenir les violències sexuals des de la infància també.  A l'escola no se li pot demanar tot, però té un paper fonamental per erradicar les violències i caminar cap a la igualtat.

Els últims mesos hem vist com persones conegudes i futbolistes posen en dubte la versió de la dona.

Fixis que fins i tot un assessor de la ministra de Justícia deia fa poc que no tenia sentit despertar la parella per tenir sexe.

Segons una enquesta, el 26% dels espanyols considera que no ha de demanar permís a la parella.

És un exemple de la cultura de la violació que encara és molt prevalent. O els missatges a les dones sobre la roba, vigila per on vas. No es treballen les relacions sexuals igualitàries basades en el consentiment.

Estem vivint molts casos de menors violades i violacions en grup com el de Badalona. Com ho fem els mitjans de comunicació? Generem un efecte crida?

D'entrada, tot el suport a la noia i la família. Són uns moments molt difícils, on necessitaran acompanyament. Cal fer la reflexió per part dels mitjans de com s'informen de les notícies sobre violència masclista i sexual perquè potser s'estan vulnerant el dret a intimitat de les víctimes, que és una forma de revictimitzar-les. Això entronca amb l'educació sexual. Avui en dia l'accés al porno és relativament fàcil i als 8 anys poden tenir accés a aquestes imatges a aquestes pel·lícules, clarament masclistes la majoria. Això no expressa relacions sexuals basades en el consentiment. 

Creu que amb aquesta reforma del PSOE el consentiment es manté inalterable?

D'entrada, no em sembla normal ni acceptable que el PSOE vagi de la mà de PP i Vox en la suposada defensa del dret de les dones. Aquesta aliança de partits ha impugnat totes les lleis d'igualtat al Constitucional. Com ens poden fer creure que això és per defensar el dret de les dones? La ministra de Justícia, Pilar Llop diu que les dones poden demostrar la violència amb una ferida. No han entès res sobre com funcionen les violències sexuals i com ens quedem paralitzades davant una violència i que no necessàriament hi ha una violència física.

Tornar a establir un supòsit agreujat si hi ha violència física significa fer un pas enrere, carregar-se la idea del consentiment al centre que en el model català teníem reconegut des de 2020 i que comportarà més revictimització per a les dones.

Com a mitjans, hem posat la mirada massa petita i no hem explicat els avenços de la llei del "sí és sí"?

Les dretes s'ho han trobat fàcil amb algunes notícies dels mitjans. Els mitjans, no tots, però no han contrastat què implicava el volum de condemnes que es poden haver rebaixat sobre el volum de peticions de revisió. Quin percentatge representen? 

Són dades que costen d'aconseguir. Ahir ens van arribar les dades de les audiències provisionals i, en el cas de Tarragona, ens han dit "sin datos"

Clar, el Consell General del Poder Judicial està jugant a facilitar aquestes dades amb comptagotes o no recollir sistemàticament les dades que pugui tenir, i això dificulta poder fer una valoració sobre les penes en sí, però no és una qüestió tècnica sinó política. Si aquesta llei provoqués revisions de manera sistemàtica ho haguéssim vist a tots els jutjats, i això no està passant. Hi ha una instrumentalització política o, en el millor dels casos que segueix sent greu, una manca de formació entre els magistrats i magistrades.