Política
Laura Borràs com a presidenta del Parlament en una fotografía d'arxiu
Foto: Laura Borràs com a presidenta del Parlament en una fotografía d'arxiu | Firma: David Zorrakino / Europa Press
Parlament

La Junta Electoral notifica al Parlament la retirada de l'escó de Borràs

Temps de lectura: 2 minuts
Laura Borràs com a presidenta del Parlament en una fotografía d'arxiu
Foto: Laura Borràs com a presidenta del Parlament en una fotografía d'arxiu | Firma: David Zorrakino / Europa Press

La Junta Electoral Central (JEC) ha decidit que se li retiri l'escó a la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de Junts, Laura Borràs, i així li ha notificat a la Mesa de la cambra catalana.

Per què és important? Borràs ha estat condemnada a 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) consideri que ha fraccionat contractes per afavorir a un amic seu, Isaías Herreo, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). 

Situació actual: La JEC ha decidit que se li retiri l'escó del Parlament, després que les formacions polítiques del PP, Vox i Ciutadans haguessin demanat a l'òrgan la retirada de l'escó a la presidenta suspesa de la cambra catalana després d'haver estat condemnada. 

  • Ara la pilota passa al Parlament que ha reunit d'urgència la Mesa i haurà de fer efectiva la decisió de retirar l'escó a Borràs. 

Previsions: Si la cambra catalana fa efectiva la retirada, els grups parlamentaris hauran de decidir com se la substitueix. 

  • Junts haurà de dir si vol que un altre membre del seu partit ocupi la presidència de la cambra catalana o no proposa nou candidat. Entre els noms que estan sobre la taula hi ha el d'Ana Erra, Aurora Madaula i Marta Madrenas.

D'on venim: L'àrbitre electoral ha seguit els passos dels casos de l'exdiputat de la CUP Pau Juvilà i de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i ha adoptat per retirar l'escó de Borràs sense esperar que hi hagi una sentència ferma. 

  • L'article, utilitzat en els casos de Juvillà i Torra, diu que "són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic".