Societat
El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, durant l'acte de l'obertura de l'any judicial.
Foto: El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, durant l'acte de l'obertura de l'any judicial. | Pool/ Europa Press
Derogació sedició

Així va reaccionar Marchena, el jutge del procés, a la derogació de la sedició

El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, durant l'acte de l'obertura de l'any judicial.
Foto: El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, durant l'acte de l'obertura de l'any judicial. | Pool/ Europa Press

L'anunci de la derogació del delicte de la sedició al Codi Penal ha provocat múltiples reaccions a favor i en contra en funció de la posició política envers el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Una de les reaccions més sonades ha estat la del jutge Manuel Marchena, que va ser el president del tribunal que va jutjar els líders del procés.

Què sabem? El periodista Ernesto Ekaizer ha explicat aquest dimecres la sorpresa i estupefacció que va causar la notícia al magistrat conservador, que no forma part de cap associació judicial.

Què ha dit? "Com és possible", va dir el jutge, que va trucar a diversos mitjans de comunicació per comunicar la seva estupefacció davant l'anunci de Sánchez, segons ha explicat el cronista i analista als micròfons de Rac1.

  • El magistrat del Tribunal Suprem alertava que executar aquesta reforma suposava "eliminar el concepte que té la sentència del 2019, on hi ha un concurs medial entre sedició i malversació, pel qual les penes van ser les que es van posar".
  • "Ara, de facto, quan desapareix la sedició es posa fi a la malversació".
  • Ekaizer, però, aclareix que el delicte de malversació no ha estat derogada. 
  • El jutge Marchena va arribar a insinuar que si Carles Puigdemont trepitjava Espanya, el jutge instructor Pablo Llarena l'enviaria a presó i no el deixaria lliure fins que pagués els diners per la malversació.

D'on venim: La reforma que proposa el PSOE i Unidas Podemos substitueix la sedició pel delicte de desordres públics que es cometrà quan hi hagi "violència o intimidació amb l'objectiu d'alterar ordre públic i d'impedir l'aplicació de la Llei".

Al detall: Pel periodista la clau radica en la paraula 'intimidació':

  • "A mi em preocupa la paraula 'intimidació' perquè podria plantejar el seu ús contra determinades mobilitzacions populars que siguin un perill per a l'ordre públic, i això sempre és una arma de doble tall".
  • "Els jutges ho poden aplicar de manera restrictiva o extensiva, reconeixent el dret de manifestació. Quan això passa el Tribunal Constitucional es converteix en una eina de fre a la mobilització social.
  • "La paraula intimidació és una concessió als més repressius del govern".

A més: Ekaizer veu positiu l'eliminació de la sedició, però creu que cal anar més enllà i derogar també el delicte de rebel·lió.

  • "El problema és que a Espanya es legisla ad hoc, amb noms i cognoms, i no pensant a llarg termini"