El 40% dels avortaments voluntaris finançats públicament es deriven a la privada
Quatre de cada deu avortaments voluntaris finançats públicament es deriven a clíniques privades. A més, al voltant de 1.000 residents a França i 300 a Andorra van avortar a Catalunya entre el 2020 i el primer semestre d'aquest any.
Per què és important? El Servei Català de la Salut té convenis amb 10 clíniques privades a les quals contracta la realització dels avortaments quirúrgics que no assumeixen els hospitals del SISCAT, el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.
- El Departament de Salut ha abonat 16,2 milions d’euros a aquestes clíniques des del 2015 fins al 2020 per dur a terme el servei.
- La dona només paga la interrupció si va directament al centre privat. Si acudeix a l'ASSIR, sempre és gratuït per a la dona, encara que es derivi a un centre privat.
Amb xifres: Segons càlculs de l'ACN a partir d'una petició de transparència a Salut, el 37% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) sufragades per la Generalitat entre el 2020 i el juliol del 2022 es van fer a centres que no formen part del sistema sanitari integral d'utilització pública (SISCAT).
- El 78% del total dels 49.319 avortaments que es van fer al país en el mateix període es van finançar públicament, ja fossin practicats en centres públics o privats.
- El 2020 es van registrar 19.800 IVE, un 75,4% de les quals (14.925) finançades públicament.
- D'aquestes, 9.523 es van practicar a centres de la xarxa pública SISCAT i 5.402 es van derivar a la privada.
- Pel que fa al 2021, les dades són similars, amb 19.559 avortaments totals, un 79,9% dels quals pagats per Salut (15.629).
- També es divideixen a parts gairebé iguals els avortaments farmacològics, amb un 51,3% del total, i els quirúrgics, amb un 48,7% en el mateix període.
- Amb tot, sí que hi ha una clara tendència a avortar en les primeres nou setmanes de l'embaràs, en el 82% dels casos.
Al detall: Franceses, andorranes i italianes encapçalen el rànquing de les no residents.
- Un 3,7% de les IVE des del 2020 s'han fet a persones no residents a l'Estat espanyol.
- La majoria de les dones que s'han desplaçat a Catalunya per interrompre l'embaràs són franceses, en 1.029 casos en tot el període.
- També destaquen les andorranes, amb 282 en total, i les italianes, amb 181 en els dos anys i mig.
- Només un 0,7% dels avortaments es van fer a residents a la resta de l'Estat els anys 2020 i 2021 (279).
On? Pel que fa a la distribució territorial, els centres autoritzats actualment són:
- 42 centres a les comarques de Barcelona: un a l'Alt Penedès (CAP Alt Penedès), un al Bages (CAP Bages), sis al Baix Llobregat, 19 al Barcelonès, un al Garraf (CAP Jaume I), tres al Maresme, un a Osona, set al Vallès Occidental i tres al Vallès Oriental.
- A les comarques gironines, estan autoritzats 10 centres: un a l'Alt Empordà (Hospital de Figueres), dos al Baix Empordà, un a la Cerdanya (Hospital de Cerdanya), un a la Garrotxa (Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa), quatre al Gironès i un a la Selva (CAP Ramon Vinyes).
- A les de Lleida, hi consten set: un a l'Alt Urgell (Fundació Sant Hospital), un a la Noguera (CAP Balaguer), un al Pallars Jussà (Hospital Comarcal del Pallars), un al Pla d'Urgell (CAP Mollerussa), un al Segrià (Clínica Mi Nova Aliança), un a l'Urgell (CAP Tàrrega) i un a la Vall d'Aran (Espitau Val d'Aran).
- Pel que al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, n'hi ha quatre: un al Baix Camp (CAP Sant Pere de Reus), un al Baix Ebre (CAP Baix Ebre) i dos al Tarragonès.
A més, els centres que no pertanyen al SISCAT són els que ocupen els primers llocs en número d'IVE, ja que es concentren en els 10 que estan autoritzats arreu del país.
- Amb molta diferència, el Centro Médico Aragón, situat al carrer Viladomat de Barcelona, és el que en practica més, amb aproximadament un 14% del total de Catalunya des del 2020.
- Es tracta d'un centre que no forma part del SISCAT però amb acord amb Salut per rebre peticions derivades de la pública.
Background: Aquest sistema va ser possible a partir de l'aprovació de la Llei de l'Avortament el 2010, que va passar a fixar (article 18) que la IVE “estarà inclosa en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut”.
- L'article 19.2 afegeix que “si excepcionalment el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a acudir a qualsevol centre acreditat al territori nacional, amb el compromís escrit d'assumir directament l'abonament de la prestació”.