Societat
L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont durant la sessió plenària al Parlament Europeu
Foto: L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont durant la sessió plenària al Parlament Europeu | Benoit Doppagne / Europa Press
Tribunals

Europa dona la raó a Llarena i aplana l'extradició de Puigdemont

Temps de lectura: 3 minuts
L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont durant la sessió plenària al Parlament Europeu
Foto: L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont durant la sessió plenària al Parlament Europeu | Benoit Doppagne / Europa Press

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó, amb matisos, al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en assegurar que Bèlgica no podia rebutjar l'entrega de  Carles Puigdemont i la resta d'exiliats a Espanya per ser jutjats pels fets del procés. Els jutges europeus, això no obstant, posen condicions que podrien obrir la porta a denegar l'entrega dels independentistes.

Què en sabem? El tribunal europeu ha llegit aquest matí la sentència que respon els dubtes del jutge que va investigar el procés i assenyala que...

  • Per negar-se a entregar els exiliats basant-se en el risc que es violessin els seus drets fonamentals, els jutges belgues havien de demostrar "deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya" o que afectin la "tutela judicial d'un grup identificable de persones".
  • Els magistrats del país belga no poden posar en dubte les competències del Suprem com autoritat per emetre les euroordres.

Tot i això, encara que un jutge d'un país europeu com Bèlgica no pot negar-se a executar l'euroordre, sí que podrà redactar una "disposició addicional quan l'ordre de detenció europea vulneri drets fonamentals consagrats a la Unió Europea".

D'on venim? Llarena va preguntar al tribunal europeu per aclarir tres qüestions principals:

  • Si Bèlgica podia examinar el risc de vulneració de drets fonamentals dels exiliats.
  • Demanava aclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU era un element prou sòlid per acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals.
  • Volia saber fins a quin punt Bèlgica podia rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.

El TJUE ha sentenciat que l'opinió del grup de treball sobre detencions arbitràries no pot justificar que l'euroordre sigui negada, tot i que "es pot tenir en compte".

Context: Malgrat que la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Puig -l'única euroordre que s'ha arribat a concloure-, també afecta la de l'expresident Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la immunitat i la resta d'exiliats: Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel.

Què diuen? 

  • Carles Puigdemont ha celebrat la sentència perquè, a parer seu, "a la pràctica fa inviables les euroordres" i deixa una "porta oberta per demostrar les deficiències" del sistema judicial espanyol.
  • Lluís Puig ha afirmat que "avui Europa és més justa" i que els exiliats "estem més forts".
  • L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha assegurat que avui és un "bon dia" i que les sentències del TJUE s'han de llegir íntegrament. "Bèlgica ho va fer bé", ha assenyalat. 
  • El secretari general de Junts, Jordi Turull, diu que els independentistes catalans són un "grup objectivament identificable".
  • L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, considera que la sentència manté les "esperances" que els tribunals d'altres països segueixin entenent el "biaix repressiu contra el moviment independentista que tenen els tribunals espanyols".