Societat
La Inspectora Cap de la Policia Local de Cambrils, Raquel López
Foto: La Inspectora Cap de la Policia Local de Cambrils, Raquel López | Cedida
Policia

Raquel, inspectora: "En una baralla les dones policia ajuden a rebaixar la intensitat"

Temps de lectura: 7 minuts
La Inspectora Cap de la Policia Local de Cambrils, Raquel López
Foto: La Inspectora Cap de la Policia Local de Cambrils, Raquel López | Cedida

La Inspectora Cap de la Policial Local de Cambrils, Raquel López (47 anys) reconeix que sent el pes de la responsabilitat. És l'única dona amb aquesta graduació a la província de Tarragona, i una de les primeres policies a aconseguir dirigir una policial local a Catalunya.

López representa la minúscula proporció de comandaments femenins a les policies locals del país (163 dones, davant els 1.824 homes, la majoria caporals).

Amb 23 anys de carrera, una de les màximes d'aquesta tarragonina és remar contra el "sempre s'ha fet així". En una entrevista a Principal explica que el seu cas demostra que trencar el sostre de vidre és possible i llença un missatge per seguir augmentant la xifra de dones a la policia. "Parlar d'igualtat és arribar al 50%. Som la meitat de la ciutadana i hem d'anar cap aquí", sosté.

Què en sabem? Des de l'1 de desembre de 2022, López dirigeix els 70 homes i dones que formen la policia de Cambrils, localitat costanera de 35.675 habitants. 

  • Abans, durant 4 anys i mig, va dirigir la policia de Montblanc, on gestionava un equip de 16 agents.
  • També ha treballat a les policies locals de Salou, Valls i Mont-roig del Camp.

- Com l'ha rebut la plantilla? 

- Millor del que em pensava. Ja havia treballat al carrer abans i noto molt respecte cap a mi. Estic molt animada. Passar de dirigir 16 a 70 agents em plantejava molts dubtes a mi mateixa. L'actitud és molt bona i accepten que hi haurà canvis.

- Es planteja implementar canvis en perspectiva de gènere en les actuacions o en el pla policial?

- Realment no, però implícitament sí que hi haurà una perspectiva de gènere. Soc una dona i la mirada serà diferent de com s'ha fet fins ara. Jo lluito molt contra el "sempre s'ha fet així". Les administracions sempre tenim aquest defecte i a mi m'agrada canviar-ho, quan no funciona clar. A la policia de Cambrils hi ha moltes coses que funcionen, però hi ha molt poca dona, un 12%. S'ha d'intentar canviar i el primer per aconseguir-ho és tenir una dona comandant. Hem d'encoratjar a les dones en les promocions internes, però sense aplicar la discriminació positiva. Si s'ho guanya tindrà una oportunitat.

Fotomuntatge de Principal amb Teresa Carrasco, Fina Vizuete i Raquel López | Principal

Fotomuntatge de Principal amb Teresa Carrasco, Fina Vizuete i Raquel López

- Quantes dones hi hauria d'haver a la policia?

- Sempre parlem d'un 33%. És molt optimista. També es parla d'igualtat, d'un 50%. Som la meitat de la ciutadania i hem de representar la meitat de la ciutadania. Trigarem perquè costa treure les places, les convocatòries i, sobretot, que es presentin més dones.

Amb dades: El 2021 hi havia 11.167 efectius a les policies locals de Catalunya, segons dades del Departament d'Interior.

  • La gran majoria són homes (9.608 agents) i el 14% dones (1.559 agents).
  • Les xifres dels comandaments (1.824 homes davant les 163 dones) eixamplen encara més la diferència de gènere a les plantilles.
  • Dels 163 comandaments dones: 129 són caporals, 23 sergents, 4 sotsinspectores i 4 inspectores.

- Què vol dir feminitzar la policia? 

- Crec que feminitzar com a tal no. Han d'entrar més dones? Sí. Hi ha tasques que es poden desenvolupar d'una altra manera i que les dones poden fer-les molt bé. Tenen una altra manera de fer, ni millor ni pitjor, tots sumem. A la xarxa d'atenció a la víctima, per exemple, ara tenim 2 homes i ho fan excel·lentment. Les dones no han d'estar en una unitat determinada pel fet de ser dona. Han de ser presents al carrer perquè és el que veu el ciutadà.

- Quina visió diferent poden aportar les dones policies en una situació de conflicte? 

- Pel que he viscut jo, a les nits de Salou quan arribaves a una baralla, responien amb violència verbal o física cap als homes, però amb mi els agressors es frenaven, es tranquil·litzaven. No sé si és que associen la dona amb debilitat i ja no ens agredeixen. Tampoc estic dient que ens posem al davant d'una baralla, però que hi hagi una dona canvia molt la situació i baixa molt la intensitat de la baralla. És positiu per a la resolució de conflictes i, si tenen coneixement en mediació, genial.

Visió global: Abans de la inspectora López, altres dones han obert el camí en assolir càrrecs de comandaments a la policia. Des d'Interior assenyalen que, "probablement" la primera dona a dirigir una policia local a Catalunya va ser la sergenta Josefina Vizuete, al capdavant de la Policia Local de Berga entre 1997 i 2019.

  • El 2021 hi havia 5 dones caps de policia local a Navàs, Cadaqués, Puigcerdà, Teià i Montblanc.
  • La intendenta Teresa Carrasco va dirigir durant més de 10 anys la Policia Local del Prat de Llobregat (65.030 habitants).

- Sent la responsabilitat per ser una de les primeres dones a dirigir una policia?

- Una mica si perquè sempre m'agafo moltes responsabilitats. Animo les dones que és possible fer un canvi, que facin un canvi de mentalitat. En xats on estic encara detecto aquesta mentalitat que diu "no podrem" o "no entrarem". El sostre de vidre es pot trencar. Quan em vaig presentar per a la plaça d'inspector era l'única de 12 candidats, però quan es va tornar a obrir per un tema de recursos es va presentar una segona companya de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Una agent de la Guàrdia Urbana | Ajuntament de Barcelona CC/ Edu Bayer

- Què pot aportar la mirada femenina en la direcció d'un cos policial? 

Un model de lideratge transversal amb perspectiva de gènere, intentant amb el llenguatge anar transformant certs comportaments i prejudicis creats al voltant de la creença limitant de les dones per veure la professió de policia com a exclusiva per als homes. 

En profunditat: La inspectora López creu que la promoció de dones a les policies locals avança amb massa lentitud:

  • "Hi ha convocatòries amb reserva de places per a dones on només es presenta d'una a tres dones. És desproporcionat i discriminatori cap a la resta".
  • "En cossos molt petits, si una dona vol ascendir ha de renunciar a la conciliació de la vida familiar perquè li suposarà més dedicació i implicació. 
  • En cossos amb plantilles grans les dones no volen ascendir perquè estan en unitats amb un horari i condicions laborals que els ha permès conciliar la vida familiar, amb caps de setmana festa i un horari de matí o adequat a les seves necessitats.

Per acabar:

  • "Cal invertir més temps a conèixer realment què podem fer per millorar la integració de les dones a les policies locals i com les podem ajudar i encoratjar per poder presentar-se a una promoció interna, i sobretot quins recursos caldrà destinar per poder fer realitat les propostes que es puguin plantejar".