El TC rebutja el recurs de Vox i avala la llei de l'eutanàsia per àmplia majoria

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per majoria de 9 a 2 la llei de l'eutanàsia i ha desestimat el recurs de Vox. La sentència confirma la constitucionalitat de l'eutanàsia, de la manera de practicar-la i garantir-la i també la forma com s'ha legislat aquest dret que el tribunal considera fonamental.

Què en sabem? La sentència considera que la Constitució empara un dret d'autodeterminació individual que permet a la persona decidir de manera lliure, informada i conscient la forma i el moment de morir en situacions mèdicament contrastades de malalties terminals o greument incapacitants.

• El text que avala la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE) té el vot particular contrari dels magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. 

D'on venim? La llei va ser aprovada fa un any al Congrés dels Diputats amb els vots en contra del PP i Vox.

• La llei estableix que l'eutanàsia es podrà dur a terme a pacients que ho sol·licitin i que es trobin en un context de "patiment greu, crònic o malaltia greu i incurable, causants d'un sofriment intolerable".
• PP i Vox van recórrer, si bé el recurs de Vox era pràcticament una esmena a la totalitat de la llei, la del PP era més limitada.

Què diuen? Vox al·legava que el dret a la vida és absolut i indisponible i, per tant, l'Estat ha de protegir-lo fins i tot contra la voluntat del seu titular.

• El TC assenyala que no es pot analitzar "aïlladament" el dret a la vida, i indica que "en un context eutanàsic es produeix una greu situació de tensió entre la llibertat i dignitat de la persona i la seva vida, drets i principis constitucionals que pertanyen a la mateixa persona".

En detall: La Constitució ofereix cobertura a aquest dret subjectiu en forma de dret d'autodeterminació de la persona perquè pugui decidir la manera i el moment de la seva mort.

• Aquest dret inclou la facultat de demanar i fer servir l'assistència de tercers que sigui necessària per portar a la pràctica la decisió de morir d'acord amb la seva dignitat i integritat personal, de manera segura i indolora.
• L'Estat no pot romandre aliè a aquesta situació tràgica, ja que això podria abocar la persona a una mort degradant, a un final indigne i dolorós de la vida segons el seu propi judici.